lunes, 22 de febrero de 2010

ACTIVITAT 20: Què és inexpressable?



Definitivament tot allò desconegut, no li podrem posar un nom, i molt menys definir-ho, doncs no sabem com és i perquè és,ni tan sols si existeix.



Possiblement la resposta més freqüent davant aquesta pregunta és: els sentiments no es poden expresar amb paraules. Fals. Evidenment fals des del meu punt de vista, la meva argumentació és que si es pot definir, potser per tothom l’amor o l’alegria no ho sent igual, però en canvi podem definir amb paraules el nostre estat d’ànim i fins i tot des d’un un punt de vista científic elaborant el llistat d’hormones que estan participant en aquest sentiment, com la adrenalina.


Podria ser la teoria de que els sentiments són tot allò oposat del que es creu, pot ser no són sino una característica l’home com a ésser moral, pot ser podrien ser reaccions del nostre sistema nerviós que nosaltres mateixos no les podem controlar, petjades del salvatgisme, però la consciència i els sentiments de culpa evidencien una dimensió desconguda de l’ésser, la consciència, que es dóna però no se sap ni l’origen ni el perquè, per tant: és inexplicable?


Hem elaborat paraules i expressions per parlar d’ella, com ho estic fent ara, però aquest no és el punt.


És inexplicable allò que desconeixem , ja que l’home té la capacitat de posar-li un mot a allò conegut, per tant, si no en tenim experiència sobre l’objecte, no podrem elaborar un enunciat, en canvi una persona que no ha estat enamorada si pot parlar de l’amor.




Com s’entén?

ACTIVITAT 19: Comentari de text Pàg. 139


IDEES PRINCIPALS

L'home no pot fugir dels elements simbòlics que formen el seu món, com per exemple el lleguatge , el mite, l'art i la religió. La realitat física, en el món de l'esser humà, es posa a la mateixa altura que la simbòlica.

TÍTOL DEL TEXT

La simbologia per l'ésser humà


ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, "l'home que medita és un animal depravat", això significa que el món estigui plagat de símbols no afavoreix a la naturalesa de l'ésser humà però és impossible fugir d'aquesta realitatperquè és un món real per l'home que ell ha creat i que està i estarà present durant tota la seva existència, l'home deixa de banda el món purament físic per conviure en un món símbolic, compost de símbols que cadascun d'ells té un significat. El llegutage es reforça i s'amplia, i l'home, per tant la xarxa simbòlica s'amplia . Un cop l'objecte té nom, és a dir un cop que s'estableisuna simologia no es pot desfer. L'home no pot conèixer res purament físic.

COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb la concepció de la raó i la fantasia de Ernst Cassirer, que afirma que el nostre univers, la nostra realitat, és un univers simbòlic que el propi home ha elaborat. La raó tot i que sembla contradictori necessita la fantasia. l'imaginació, perquè fomenta la vida de l'home cap a la cultura i la civilització. Són imprescidible ja que seríem salvatges o éssers primitius sense elles. A diferència del text, defensa una concepció totalment oposada, la qual no es pot arribar a la essència de les coses a causa de l'expansió dels símbols que nosaltres mateixos creem, quelcom gaudirà d'un doble significat, no serà mai simple, ja que segons Rousseau, com diu al text, és un deteriorament de la humanitat i un mitjà artificial.


ACTIVITAT 18: Definicions T.6

Animal cultural: l’ésser humà disposa d'una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: llenguatge, tècnica, moral, dret, economia, art, ciència i religió. És un fet diferencial de la rsta d'animals.

Individu: Q
ualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. L’utilitzem com a sinònim d’ésser humà, encara que no ho és, però serveix per aclarir que cada ésser humà és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu:
Consisteix en quecada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat o a l'Estat per elles.

Sociabilitat natural:
L’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies i arribar al a perfeccio i la felicitat.

Estat de natura: És un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat, però l'estat de natura és just abans que es realitzi l pacte.


Guerra de tots contra tots: Tothom té llibertat absoluta i no hi ha deures. L’objectiu de buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Antropologia cultural: E
studia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.

Socialització primària:
El seu objectiul’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.

Socialització secundària:
Procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.

Cultura:
conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura:
Diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.

Contracultura:
Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)

Etnocentrisme:
Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.

Racisme: Actitud de menyspreu i rebuig a les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura (separació). Afima que hi han cultures superios i inferiors.


Aporofòbia: És una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme:
Actitud davant el multiculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Actitud que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme:
Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.

Multiculturalisme:
Trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

lunes, 15 de febrero de 2010

ACTIVITAT 17: Comentari de text

Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Expressa una actitud de relativisme cultural, racista i un rebuig a l'interculturalisme, si realmentja que no vol establir un contacte directe.


- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.
Mostra una actitud etnocèntrica, ja que aquesta defensa l'adaptació de les altres cultures des de la seva pròpia cuultura i amb prejudicis , una persona iterculturalista respectaria les altres cultures i deixaria que manifestessin els seus valors i creences.

-
És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Planteja una actitud relativisme i la separació entre cultures que es toleren però no tenen interès a establir contacte, prefereixen una separació. No seria un objectiu intercultural, ja no promou el diàleg entre cultures.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Expressa actitud racista i també aporofòbia (menyspreu envers els pobres), a més és un comportament totalment etnocentrista i segons un interculturalista, obtindria el treball aquell més capacitat, ja que les oportunitats estan donades a mateixa escala.

- Impossible entrendre's amb els paios!
Planteja actitud racista i un rebuig al diàleg entre cultures.També mostra relativisme (comunicació entre cultures és quasi impossible).

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Mostra una actitud etnocèntrica, no intervé en cap altra cultura ni es preocupa, manifesta un cert rebuig a que es trobin en el "seu" pais.



Integració immigrants a Catalunya


ACTIVITAT 16: Conviure amb altres cultures.



Hi han tres elements essencials per conviure amb persones d'altres cultures; respecte, coherència i tolerància.




Tots, sense especificar si convivim amb altres cultures o no, hem d'aprendre a respectar el simple fet de que existeixen altres cultures i que no són superiors o inferiors a la pròpia, sino diferents. Partint del respecte ràpidament ens trobem amb tolerància, si una cultura és diferent tindrà costums i ideals també diferents als nostres. La tolerància és essencial per posar en marxa el respecte i no des d' un punt de vista distant.


Actualment es confon molt el que és cultura amb la religió, siguem coherents. També em de ser coherents amb el que és història i cultura d'una civilització.


Creieu que Alemanya té com a ídol i model a Adolf Hitler? O que Sadam Hussein és un referent de la cultura aràbiga?


A més també em de ser coherents en la forma que utilitzem per referir-nos a persones d'altres religions o país, per exemple: Els "moros" ja no existeixen i aquesta generalització retrògrada no és coherent.




En definitiva, és molt més factible aprendre de les altres cultures, com la medicina milenèria xinesa endre d'altres.


El multiculturalisme és una font de coneixements que si tots partim de l'interculturalisme, la diversitat cultural pot convertir-se en un "tresor".



domingo, 14 de febrero de 2010

ACTIVITAT 15: Samuel Hungtington


  • Biografia.
Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.

Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
  • Polèmiques
    Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors polítics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-nació. Més recentment, va adquirir l'atenció general per considerar que la immigració actual que es desplaça des d'Amèrica llatina cap als Estats Units constitueix una amenaça a la identitat nacional d'aquest país.

    El matemàtic i dissident de la SIDA, Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matemàtiques.
  • El xoc de civilitzacions
    Article principal: Xoc de civilitzacions
    El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l'any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L'article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

    Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d'un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

    És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.

  • Qui sóc i immigració
    El llibre més recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en anglès "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussió es centra en la identitat nacional americana i la possible amenaça que constitueix la immigració llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controvèrsia, i alguns han acusat a Huntington de xenofòbia per afirmar que els Estats Units han estat històricament un país de cultura protestant anglosaxona.

    Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigració, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambició" i "l'acceptació de la pobresa com a virtut necessària per entrar al Cel") són incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el compromís religiós i l'ètica de treball protestant). Més encara, Huntington assevera que aquesta introducció de nous valors atenta contra el somni americà, que segons les seves paraules és el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agregà que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat només si somien en anglès".
  • Cites més famoses
    "La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
    "Occident no va conquerir el món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
    "Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
  • Principals obres
    Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
    El xoc de civilitzacions i la el nou ordre mundial
    Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
    The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
    American Politics: The Promise of Disharmony
    The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
    No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
    Political Order in Changing Societies

viernes, 5 de febrero de 2010

ACTIVITAT 14: Comentari de text pàg 129

Idees principals
Els habitants d’una ciutat aprenen a comportar-se i adquireixen coneixements gràcies a la cultura, aquesta sense ciutat o poble no podria existir, ja que ofereixen una forma de viure, i és defineix com el mitjà que éssers humans han creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments.


Títol del text
La cultura fet diferencial de la ciutat.

Anàlisi del text
La cultura són fonaments que fan l'ésser humà persona, ideals i modals que l’ésser humà adquireix, distanciant-lo del salvatgisme. La cultura és la forma que tenen els habitants d'una una ciutat de viure, el mitjà basat amb idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments que ells mateixos han establit. La cultura i el medi que envolta a la persona sempre es valora per sobra del món físic, el qual és on l’ésser creix, es desenvolupa i s’educa. Per tant, la cultura està més valorada, és a dir, la vida amplia el seu significat i adquireix el que és cultura. Es pot comparar amb una eina qualsevol, ja que estén les possibilitats vitals i al desenvolupament.

Comparació del text
Aquest text el podríem comparar amb la contracultura, que a diferència, és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta una cultura i societat alternatives a la tradicional. El text defineix la cultura com un eixamplament de la vida, com a un comportament que s'adquireix i s'aprén i de cap manera es podria presentar una altre, ja que la cultura està establerta i creada per tots els éssers humans, formant part ddels individus que la segueixen.

lunes, 1 de febrero de 2010

ACTIVITAT 13: Cometari de Text Pàg 130.


Idees principals: La ciutat és la base de la diversitat cultural, la domesticació de l'home i on neix la llibertat de l'ésser humà com a individu.


Posa un títol: La civilització essencial


Anàlisi del text: Gràcies a la ciutat ens fem sociables, és on podem trobar més cultura.
El diàleg s'esdevé gràcies al lleguntage i apareix on hi ha discussió, on s'ha de prendre una dessició. És en la ciutat el nucli on conviuen diverses cultures, s'interrelaciones individus amb diferents opinions donant lloc així a un encreuament ideològic. El salvatgisme de l'home desapareix. Hi ha un intercanvi d'ideals i diferents opinions perquè som individus, som diferents i és on es decideixen els drets i deures: neix la llibertat.


Compara la teoria del text amb altres teories estudiades.

El text ens dóna una idea optimista de la ciutat i és un medi de civilització, defensa, d'una banda la teoria de Hobbes en l'aspecte de la ciutat com a instrument civilitzador i alhora també defensa la teoria d' Aristòtil ja que l'ésser humà necessita viure en societat per arribar a la felicictat i perfecció. El text és definitivament contrari a la teoria de Rousseau segons el qual l'home és un llop per l'home.