lunes, 29 de marzo de 2010

ACTIVITAT 22: Comentari de text pàgina 183

IDEES GENERALS:
Aquest text afirma que l'home ha d'aprendre a viure segons la natura de manera que no pot deixar que els factors externs li afectin, és a dir, ha de ser impoertorbable.

TÍTOL: Saber escollir.

ANÀLISI DEL TEXT:
El text relaciona en primer lloc viure feliç (benaventuradament) amb viure en naturalesa, això significar acceptar que hi han factors que l'home no pot dominar i no tenir por, ser impertorbable. D'altra banda també afirma que no ens hem de convertir en esclaus dels objectes externs, és a dir, a objectes que no són naturals. Per tant, ens hem de ser persones autosuficients guiant les nostres accions i decisions sent artífex de la nostra vida.

COMPARACIÓ:
Aques text defensa que l'home està determinar pels factos externs però que conserva la seva llibertat interna per forjar-se com a persona i construir el seu camí. Podem comparar la concepció dels estoics amb el determinisme teològic, el qual defensa que tot està determinat per Déu o l'indeterminisme on l'ésser humà és lliure totalment.


Sèneca:

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofiaestoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperadorCalígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41,Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

LEls seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona,Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

jueves, 25 de marzo de 2010

ACTIVITAT 21: Existeix el destí o som lliures?


Definitivament som lliures. Si el destí existís la nostra capacitat de raonament seria inútil ja que les nostres decisions i dubtes estarien predestinats, el dubte és la pista de que el destí no existeix. Tot té un motiu i una causa, tot menys l'atzar i el que no podem fer és utilitzar el destí com excusa de les conseqüencies que nosaltres hem prés. L'ésser humà sempre ha utilitzat el destí per resprondre a qüestions existencials i fins aleshores impossible de respodre, per exemple: Perquè existim?
En canvi, la nostra societat al llarg de centenars d'anys la ciència ha pogut resoldre preguntes que l'explicació més raonable que s'havia donat fins el moment era que tot esdevenia gràcies a una força superior. Fins i tot podem trobar arguments en els fets més íntims, com per exemple els sentiments. És possible que els sentiments siguin part del destí? Si fos així, res seria tan profund ni especial.
En definitiva, és un tema que te un vel de misteri massa gran com per trobar la resposta, però crec que la nostra autorrealització com a persona serà més positiva si creiem que som lliures que no si ens quedem en la comoditat de que tot depén del destí.


miércoles, 3 de marzo de 2010

ACTIVITAT 23: Opinió sobre Sèneca


Des del meu punt de vista la concepció estoica és molt eficaç per algunes professions, com pot ser la mestre o sobretot la medicina. El metges no poden deixar que la mort o les circumstàncies d'alguns pacients, que han sigut causades per la natura mateixa, els afectin. D'altra banda, en relació al text, també estic d'acord amb el concepte de que l'home no ha de convertir-se esclau d'allò material, doncs aquesta dependència ens pot privar de la nostra llibertat, convertint-se en un vici que no ens deixa ser feliços com és l'avarícia.
L'home porta els últims segles desafiant a la natura, tot per aconseguir una vida millor o en alguns cassos només per poder viure. Per tant, penso que la nostra societat cada vegada s'allnya més d'aquesta manera de veure la vida, perquè aquesta ambició de domini ve dirigida efectivament per les emocions, com pot ser la compassió.
D'altra banda, penso que controlar les emocions si és cert que és una capacitat d'una persona amb una inteligència intrapersonal, però sense els sentiments l'home no seria ésser huma, i la il·lusió per exemple, és un igredient indispensable per viure feliç.