sábado, 5 de junio de 2010

Tancat per vacances.


Benvolguts! Ha arribat l'hora de dir, fins després.

Per fer una síntesi breu d'aquest any crec que la paraula més adequada és innovador. Sense dubte, ha sigut el curs escolat on en general, ens hem esforçat més i em vist el nostre futur més a prop que mai, de fet, aquesta matèria ens ha fet reflexionar en el nostre camí cap a la felicitat, el que som, i el que volem aconseguir per ser feliços, per tant, no només ens ha creat dubtes sino que ens ha ajudat a aclarar els més importants, en cada redacció, cada reflexió que elaboràvem obríem una mica més la nostra perspectiva, apreniem a ser realistes o idealistes, a diferencia el creure del saber i sobretot hem après a enraonar .
En definitiva, apreniem a filosofar. Qui sap, pot ser fins i tot hem arribat a ser millor persones.

Per finalitzar vull donar gràcies a tots al companys i professors que ens han fet més amè i profitós el camí, que l'han omplert no només de conceptes, sinó d'experiències i records.

Gràcies a tots, fins setemebre.
Què passeu bones vacances!


martes, 1 de junio de 2010

ACTIVITAT 30: Definicions T.10

Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.

Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.

Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.

Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.

Simpatia: És la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.

Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.

Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.

Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.

Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.