Millor rei, esclau de les seves paraules.

ACTIVITAT 39:

2010-11-06T14:55:00.000-07:00

COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.-

Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar id'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figuresboniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament ésincapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.

- Doncs sí, és ben bé així -observà.

- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.

- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.

- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, iés incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben al'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si itambé els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participad'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint odespert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal comsap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.

- Això mateix."

IDEES PRINCIPALS

En aquest diàleg Plató ens presenta als filòsofs com a únics coneixedors del món intel·ligible a diferència de la resta que es deixen portar pel món sensible, així doncs mentres un són coneixedors de l'idea de la bellesa altres només ho són de les coses belles.

TÍTOL: El filòsof coneixedor de la veritat.

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text es pertanya a el llibre V de la República de Plató. És un diàleg que tracta sobre la teoria del coneixement, i inclou conceptes com l'opinió ( doxa) i ciència (episteme).

El diàleg comença amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els filòsofs de veritat i la resposta són els mateixos filòsofs els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les idees ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses senzilles. els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien com deia també Sòcrates, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que canvia però si d'allè que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.

ACTIVITAT 37:

2010-11-06T14:50:00.000-07:00

EL MITE DE LA CAVERNA:
El mite dela Caverna és una alegoria que utilitza Plató per explicar els elements que componen el món sensible i intel·ligible i cada símbol representa quelcom. Les ombres que veuen els presoners simbolitzen el món sensible per a ells, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que ha estat provocada per error i també representa els sentits. Les cadenes separa quan es surt de la caverna aquesta separaciópermet arribar al món intel·ligible de les idees, el lloc on hauria d'estar l'anima per naturalesa. Un símbol molt important en el mite, és el foc(quan està a la caverna) i el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només poden veure els filòsofs, encarregats de ser guies de l'humanitat

ACTIVITAT 37:

2010-11-06T14:35:00.001-07:00

ACTIVITAT 36:

2010-10-21T13:51:00.000-07:00

NATURALESA DE LES IDEES DE PLATÓ

Comentari de text del Fedó.

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostrespreguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idènticestat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿Oconstantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a simateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idènticestat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica formai en idèntic estat."

IDEES PRINCIPALS:
En aquest text Plató es pregunta sobre la realitat, questionant-se si és única o si varia, posa com exemple la bellesa i la igualtat

POSA UN TÍTOL AL TEXT:És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT:
Aquest text filosòfic és un fragment del Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa l’autor, la qual està caracteritzada per l’ús del mètode del diàleg dogmàtic.La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en molts aspectes. En primer lloc trobem, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament però referent al contingut s’expressa la idea de realitat. Plató es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses i d'aquesta manera arribaríem a conceptes universals. D'altra banda Plató també es planteja estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots i provoca de certa manera .Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES:
En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia que serien les idees les quals són universals i immutables. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates ja que no parla només de veritats sinó que afirma l'existència de dos mons, el món sensible (material, els sentits) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible. Per tant, la realitat és relativa però les idees no, i la nostra realitat depén de l'interacció que fem entre les idees i el món sensible.

ACTIVITAT 35:

2010-10-20T13:40:00.000-07:00

IGNORÀNCIA SOCRÀTICA:
Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest diàleg pertany a Plató i tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtic. En primer lloc l'autor es pregunta on està la màxima saviesa i aleshores li pregunta a un home que el consideren savi però que per ell no ho és i aleshores li formules les prguntes fins que reconeixen que no ho saben o no ho reconeixen.

POSA UN TÍTOL AL TEXT:Qui és savi?

ANÀLISI DEL TEXT:
El text pertany a Plató però encara així, expressa la filosofia i la teoria de Sòcrates ja que Plató era el seu deixeble. Podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix per així poder averiguar que és ser savi i a la vegada on estan els límits del saber.
La seva frase que resumeix la seva teoria, "Només ser que no ser res" es troba en el text, jo, com que no sé res no em penso saber.Per tant, podem veure com Sòcrates es dóna a ell mateix el paper d'ignorant.És clarament mètode socràtic perquè hi ha irònia, ja que Sòcrates mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. Però cap dels interlocutors arriben a una conclusió clara.

ACTIVITAT 34:

2010-10-16T13:32:00.000-07:00

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i Atomistes.

En primer lloc torbem una similitud entre tots 3; són pluralistes.
Encara així es diferencien entre ells, ja que Empèdocles afirma que l'arkhé és una esfera (com l'ésser de Parmènides) i en aquesta esfera es combinen 4 elements fonamentals que són: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. En canvi Anaxàgores té com a arkhé unes llavors comunes en tots els éssers anomenades homeomeries, que són de la mateixa composició però no tenen moviment, a diferència dels àtoms que és l'arkhé dels atoms, (arkhé dels atomistes). Els àtoms tenen la capacitat de moure's en el buit, que el buit representa el no-res.

ACTIVITAT 33: Heràclit i Parmènides.

2010-10-01T11:50:00.000-07:00

TEXT D'HERÀCLIT:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment explica l’origen i la realitat segons Heràclit, que tot està sotmès a canvi, en els quals intervenen els elements segons mesura, és a dir necessitat.

TÍTOL: Foc i mesura

ANÀLISI DEL TEXT:

El text pertany al misteriós i obscur filòsof Heràclit, el qual crea un nou tipus de recues literari anomenat: Aforisme. L'aforisme consisteix en elaborar petites frases però molt profundes.

Heràclit d'Efes creia que l'origen de tot és a dir l'arkhé era el foc, de forma metafòrica, ja que el foc simbolitza la lluita de contraris i segons la necessitat, el que anomena ell mesura, predomina un o l'altre.

TEXT DE PARMÈNIDES:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

IDEES PRINCIPALS:

El text parla sobre la via de la veritat i de la l'opinió, denfensant en primer lloc que tot allò que no es pot pensar no existeix tots aquells que no ho saben distinguir estaran sempre confosos i no coneixeran la veritat.

TÍTOL: L'ésser i no-ésser

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text defensa la teoria de Parmènides la qual ens diferencia entre el no-ésser i l'ésser, i per tant tots nosaltres hem de saber diferenciar-los ja que ens indiquen la via de la veritat i l'opinió, si som capaços de distinguirlos aconseguirem anar per la via de veritat desfent-nos de tot allò que ens confon i fa com diu el text que els homes caminin bicèfals.

COMPARACIÓ:

Aquests dos filòsofs defensen teories molt diferents. Mentre Parmènides, identifica l'ésser amb la realitat i quelcom que no canvia i és perfecte, Heràclit denfesa que la realitat està sotmesa a canvi i denomina un arkhé que és el foc, en canvi Parmènides en cap moment anomena un origen ja que segons la seva teria l'ésser sempre ha existit.

ACTIVITAT: 32

2010-09-15T22:29:00.000-07:00

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps. "

IDEES GENERALS:

Aquest breu fragment d’Anaximandre, tracta sobre l’origen de totes les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un punt determinat.

ANÀLISI DEL TEXT:
El fragment explica perfectament el punt de vista del filòsof i la seva teoría.Aquest , defensa que tot té el seu origent en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins arribar al punt on no s’atura i és il·limitat.
L’autor es refereix com a justicia i retribucions que segons les nostres actuacions, l’origen i el final serán diferents, depenent de com haguem actuat.

COMPARACIÓ:

La teoría d’Anaximandre la podem comparar amb altres presocràtics i a més, també de Milet.La principal diferencia entre tots dos filòsofs és que per a Tales de Milet, l’origen de la vida, del cosmos, era l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment. La conclusió és que mentre que un autor ens dóna com a resposta un origen desde quelcom físic com és l’aigua i l’altre ens dóna una causa abstracte.

TORNEM!

2010-09-10T18:22:00.000-07:00

Benvinguts de nou! Després de tots el moments que ens ha deixat l'estiu, tornem de nou a l'escola. Aquest serà el nostre darrer any i per aquesta raó el rebem amb molta il·lusió i nostalgia.

Però és cert que tot i que durant l'estiu no hem estudiat filosofia, possiblement hem filosofat més del que creiem, és inevitable qüestionar-nos preguntes existencials i encara més si anem adquirint respostes de mica en mica.

Aixi doncs, comencem el curs canviant d'asignatura; Història de la Filosofia. Durant aquest any estudiarem els autors més importants i les seves apasionants teories.

BENVINGUTS!

Tancat per vacances.

2010-06-05T14:24:00.000-07:00

Benvolguts! Ha arribat l'hora de dir, fins després.

Per fer una síntesi breu d'aquest any crec que la paraula més adequada és innovador. Sense dubte, ha sigut el curs escolat on en general, ens hem esforçat més i em vist el nostre futur més a prop que mai, de fet, aquesta matèria ens ha fet reflexionar en el nostre camí cap a la felicitat, el que som, i el que volem aconseguir per ser feliços, per tant, no només ens ha creat dubtes sino que ens ha ajudat a aclarar els més importants, en cada redacció, cada reflexió que elaboràvem obríem una mica més la nostra perspectiva, apreniem a ser realistes o idealistes, a diferencia el creure del saber i sobretot hem après a enraonar .

En definitiva, apreniem a filosofar. Qui sap, pot ser fins i tot hem arribat a ser millor persones.

Per finalitzar vull donar gràcies a tots al companys i professors que ens han fet més amè i profitós el camí, que l'han omplert no només de conceptes, sinó d'experiències i records.

Gràcies a tots, fins setemebre.

Què passeu bones vacances!

Presentació Power Point Tema 11

2010-06-02T13:47:00.000-07:00

Tema 11

View more presentations from merceboada.

ACTIVITAT 30: Definicions T.10

2010-06-01T08:56:00.000-07:00

Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.

Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.

Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.

Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.

Simpatia: És la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.

Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.

Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.

Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.

Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.

ACTIVITAT 29: Comentari de text pàg 197

2010-05-25T08:31:00.000-07:00

IDEES PRINCIPALS:

És un text hedonista que defensa l'apropament a la felicitat en l'allunyament a dolor , això doncs, identifica la felicitat amb el plaer i aleshores utilizem l'intelecte calculador per seleccionar els plaers.

TÍTOL: Més plaer i menys dolor.

ANÀLISI DEL TEXT:

Mantenir una vida feliç tracta sobre una elecció constant en sumar plaers, els quals es troben també en disposar per suposat d'una bona salut i tenir un bon estat anímic. La salut en si mateixa és un rebuig del dolor, i podem deduir per tant que és un plaer del qual tenim sort de gaudir. Podem concluir que aquí comença el principi d'una vida feliç, formen aquests plaers part de l'escència. També preferim un dolor actual que a la llarga proporcionarà un plaer molt més gran del que dispondriem en comptes del dolor. O també rebutjar un plaer present per no passar-ho malament després. Es tracta de triar amb seny i amb moderació, escollir amb un intel•lecte calculador. Cal tenir en compte que no tot plaer és elegible, no sempre podrem rebutjat el dolor.

COMPARACIÓ:

Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor, i per tants, han de tenir un intel•lecte calculador per poder seleccionar els plaers.

Podem comparar la visió d'Epicur amb l'utilitarisme que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones, mitjantçant també l'aritmètica de plaers.

Podem comparar aquesta visió amb els estoics, que afirmen que és feliç aquell que viu segons la naturalesa de l'home i vol assegurar-se la pau interior mitjançant la insensibilitat al sofriment i a les opinions, vol una pau tranquil•la, serena i impertorbable.

A continuació un vídeo sobre la societat moderna i la concepció de la felicitat d'Epicur

ACTIVITAT 28: Com és la teva felicitat?

2010-05-24T08:25:00.000-07:00

La felicitat són els actes en si mateixos, és lluitar, sentir, compartir i agraïr. La felicitat sempre està en nosaltres, només hem de saber aprofitar-la, fer actes que la facin créixer i no més petita.

El món material ens allunya de ser feliços en totalitat, s’ha de buscar un equilibri entre l’avarícia i les necessitats. Jo crec, que la felicitat està sempre en nosaltres, sino seria incoherent que un nen que viu en la misèria sigui feliç i en canvi un de la nostra societat visqui amargat. Tot i així succeix i això és perquè la nostra felicitat també depén dels altres, perquè sentim, estimem. Hem de buscar l’equilibri entre compartir amb els altres o ser totalment dependents. La felicitat és una qualitat que tots tenim i que es fa més forta quan les adversitats són més grans i tot és més complicat, aleshores, sino ens rendim i persistim en la lluita la recompensa pròpia será més gran, serem més feliços i agraïrem els moments simples que ningú els aprecia.

La comformitat no ens fa feliços, però l’ambició i l’avarícia tampoc. D’altra banda, només una persona amb els seus principis morals definits, será capaç de ser feliç, doncs en definitiva la felicitat es trova dins nosaltres i es un premi per construïr bé la nostra vida, i si no som egoístes descubrirem que la felicitats dels altres amb el que hem compartit i estimem, també ens farà feliços, algú que no estima mai podrá ser feliç.

ACTIVITAT 27: Preguntes sobre Sartre

2010-05-15T08:21:00.000-07:00

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures perquè Déu no existeix.

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat, és a dir podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu, fins i tot va arribar a dir que no existía cap Déu.

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres, sempre serem jutjats per les altres persones.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
En el 1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven pels seus actes fins ara, però Sarte considerà que no ho podía acceptar, perquè significaria que veritablement demanava perdó.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent, constant

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Reflexionar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que era un referent per als altres, qui guiava moralment a la població

ACTIVITAT 26: Mafalda

2010-04-20T08:06:00.000-07:00

Mafalda vol comprar la clau de la felicitat, però el que troba és que el botiguer no li dóna cap clau. Tot té el seu origen en que la felicitat no té un camí espontani i generalitzat per tothom, cadascú la concep des d'uns objectius diferents. Pot ser a Mafalda el velelt li hagué donat una clau o un consell, però ningú sap si l'hauria fet totalment feliç. Pot ser, ni tans sols el vellet sap com acnseguir-la i és per això que li pregunta el model.

És difícil entendre que és la felicitat i molt més com aconseguir-la, el que si està clar, és que no és un camí fàcil que es pot comprar o una clau que obra una porta, ja que la felicitat és el fi últim.

ACTIVITAT 25: Definicions del T.9

2010-04-17T07:48:00.000-07:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.

Principi de causalitat: Determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic:Les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: Moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat (Hans Johns): hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

Una imatge de Hans Jonas

ACTIVITAT 24: Un dilema hipotètic.

2010-04-10T07:45:00.000-07:00

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Si, ja que si no el roba es sentirà malament perquè seria conscient que ell la podría haver Salvat, toti que la responsabilitat no és seva si ho sentiría així doncs el farmacéutic és qui realment hauria de facilitar-li el medicament, però sembla ser un home sense cap tipus de principi moral.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

No, no l’hauria de robar ja que tot i que és egoísta aquest punt de vista jo crec que no decidirá un mtjà tan dràstic si en comtes de la seva dona fós una desconeguda, sino que miraría de denunciar al farmecèutic o arribar per un altre camí. Heinz no és respondable, però una altre tema és el sentiment de culpa.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Si, ja que segueix sent una persona igualment i té els mateixos drets i deures, encara així, no e spot comparar, el nostre amor en la persona influeix per ella i també per nosaltres, axíq ue si estima a la seva dona ho farà sense pensar, en canvi en una persona que no estima es faria més qüestions.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?

Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.

ACTIVITAT 22: Comentari de text pàgina 183

2010-03-29T06:57:00.000-07:00

IDEES GENERALS:

Aquest text afirma que l'home ha d'aprendre a viure segons la natura de manera que no pot deixar que els factors externs li afectin, és a dir, ha de ser impoertorbable.

TÍTOL: Saber escollir.

ANÀLISI DEL TEXT:

El text relaciona en primer lloc viure feliç (benaventuradament) amb viure en naturalesa, això significar acceptar que hi han factors que l'home no pot dominar i no tenir por, ser impertorbable. D'altra banda també afirma que no ens hem de convertir en esclaus dels objectes externs, és a dir, a objectes que no són naturals. Per tant, ens hem de ser persones autosuficients guiant les nostres accions i decisions sent artífex de la nostra vida.

COMPARACIÓ:

Aques text defensa que l'home està determinar pels factos externs però que conserva la seva llibertat interna per forjar-se com a persona i construir el seu camí. Podem comparar la concepció dels estoics amb el determinisme teològic, el qual defensa que tot està determinat per Déu o l'indeterminisme on l'ésser humà és lliure totalment.

Sèneca:

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofiaestoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperadorCalígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41,Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

LEls seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona,Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

ACTIVITAT 21: Existeix el destí o som lliures?

2010-03-25T06:01:00.000-07:00

Definitivament som lliures. Si el destí existís la nostra capacitat de raonament seria inútil ja que les nostres decisions i dubtes estarien predestinats, el dubte és la pista de que el destí no existeix. Tot té un motiu i una causa, tot menys l'atzar i el que no podem fer és utilitzar el destí com excusa de les conseqüencies que nosaltres hem prés. L'ésser humà sempre ha utilitzat el destí per resprondre a qüestions existencials i fins aleshores impossible de respodre, per exemple: Perquè existim?

En canvi, la nostra societat al llarg de centenars d'anys la ciència ha pogut resoldre preguntes que l'explicació més raonable que s'havia donat fins el moment era que tot esdevenia gràcies a una força superior. Fins i tot podem trobar arguments en els fets més íntims, com per exemple els sentiments. És possible que els sentiments siguin part del destí? Si fos així, res seria tan profund ni especial.

En definitiva, és un tema que te un vel de misteri massa gran com per trobar la resposta, però crec que la nostra autorrealització com a persona serà més positiva si creiem que som lliures que no si ens quedem en la comoditat de que tot depén del destí.

ACTIVITAT 23: Opinió sobre Sèneca

2010-03-03T07:28:00.000-08:00

Des del meu punt de vista la concepció estoica és molt eficaç per algunes professions, com pot ser la mestre o sobretot la medicina. El metges no poden deixar que la mort o les circumstàncies d'alguns pacients, que han sigut causades per la natura mateixa, els afectin. D'altra banda, en relació al text, també estic d'acord amb el concepte de que l'home no ha de convertir-se esclau d'allò material, doncs aquesta dependència ens pot privar de la nostra llibertat, convertint-se en un vici que no ens deixa ser feliços com és l'avarícia.

L'home porta els últims segles desafiant a la natura, tot per aconseguir una vida millor o en alguns cassos només per poder viure. Per tant, penso que la nostra societat cada vegada s'allnya més d'aquesta manera de veure la vida, perquè aquesta ambició de domini ve dirigida efectivament per les emocions, com pot ser la compassió.

D'altra banda, penso que controlar les emocions si és cert que és una capacitat d'una persona amb una inteligència intrapersonal, però sense els sentiments l'home no seria ésser huma, i la il·lusió per exemple, és un igredient indispensable per viure feliç.

ACTIVITAT 20: Què és inexpressable?

2010-02-22T11:25:00.000-08:00

Definitivament tot allò desconegut, no li podrem posar un nom, i molt menys definir-ho, doncs no sabem com és i perquè és,ni tan sols si existeix.

Possiblement la resposta més freqüent davant aquesta pregunta és: els sentiments no es poden expresar amb paraules. Fals. Evidenment fals des del meu punt de vista, la meva argumentació és que si es pot definir, potser per tothom l’amor o l’alegria no ho sent igual, però en canvi podem definir amb paraules el nostre estat d’ànim i fins i tot des d’un un punt de vista científic elaborant el llistat d’hormones que estan participant en aquest sentiment, com la adrenalina.

Podria ser la teoria de que els sentiments són tot allò oposat del que es creu, pot ser no són sino una característica l’home com a ésser moral, pot ser podrien ser reaccions del nostre sistema nerviós que nosaltres mateixos no les podem controlar, petjades del salvatgisme, però la consciència i els sentiments de culpa evidencien una dimensió desconguda de l’ésser, la consciència, que es dóna però no se sap ni l’origen ni el perquè, per tant: és inexplicable?

Hem elaborat paraules i expressions per parlar d’ella, com ho estic fent ara, però aquest no és el punt.

És inexplicable allò que desconeixem , ja que l’home té la capacitat de posar-li un mot a allò conegut, per tant, si no en tenim experiència sobre l’objecte, no podrem elaborar un enunciat, en canvi una persona que no ha estat enamorada si pot parlar de l’amor.

Com s’entén?

ACTIVITAT 19: Comentari de text Pàg. 139

2010-02-22T07:11:00.000-08:00

IDEES PRINCIPALS

L'home no pot fugir dels elements simbòlics que formen el seu món, com per exemple el lleguatge , el mite, l'art i la religió. La realitat física, en el món de l'esser humà, es posa a la mateixa altura que la simbòlica.

TÍTOL DEL TEXT

La simbologia per l'ésser humà

ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, "l'home que medita és un animal depravat", això significa que el món estigui plagat de símbols no afavoreix a la naturalesa de l'ésser humà però és impossible fugir d'aquesta realitatperquè és un món real per l'home que ell ha creat i que està i estarà present durant tota la seva existència, l'home deixa de banda el món purament físic per conviure en un món símbolic, compost de símbols que cadascun d'ells té un significat. El llegutage es reforça i s'amplia, i l'home, per tant la xarxa simbòlica s'amplia . Un cop l'objecte té nom, és a dir un cop que s'estableisuna simologia no es pot desfer. L'home no pot conèixer res purament físic.

COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb la concepció de la raó i la fantasia de Ernst Cassirer, que afirma que el nostre univers, la nostra realitat, és un univers simbòlic que el propi home ha elaborat. La raó tot i que sembla contradictori necessita la fantasia. l'imaginació, perquè fomenta la vida de l'home cap a la cultura i la civilització. Són imprescidible ja que seríem salvatges o éssers primitius sense elles. A diferència del text, defensa una concepció totalment oposada, la qual no es pot arribar a la essència de les coses a causa de l'expansió dels símbols que nosaltres mateixos creem, quelcom gaudirà d'un doble significat, no serà mai simple, ja que segons Rousseau, com diu al text, és un deteriorament de la humanitat i un mitjà artificial.

ACTIVITAT 18: Definicions T.6

2010-02-22T07:00:00.000-08:00

Animal cultural: l’ésser humà disposa d'una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: llenguatge, tècnica, moral, dret, economia, art, ciència i religió. És un fet diferencial de la rsta d'animals.

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. L’utilitzem com a sinònim d’ésser humà, encara que no ho és, però serveix per aclarir que cada ésser humà és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu: Consisteix en quecada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat o a l'Estat per elles.

Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies i arribar al a perfeccio i la felicitat.

Estat de natura: És un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat, però l'estat de natura és just abans que es realitzi l pacte.

Guerra de tots contra tots: Tothom té llibertat absoluta i no hi ha deures. L’objectiu de buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Antropologia cultural: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.

Socialització primària: El seu objectiul’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.

Socialització secundària: Procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.

Cultura: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.

Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)

Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.

Racisme: Actitud de menyspreu i rebuig a les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura (separació). Afima que hi han cultures superios i inferiors.

Aporofòbia: És una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme: Actitud davant el multiculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Actitud que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.

Multiculturalisme: Trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

ACTIVITAT 17: Comentari de text

2010-02-15T06:50:00.000-08:00

Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Expressa una actitud de relativisme cultural, racista i un rebuig a l'interculturalisme, si realmentja que no vol establir un contacte directe.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.
Mostra una actitud etnocèntrica, ja que aquesta defensa l'adaptació de les altres cultures des de la seva pròpia cuultura i amb prejudicis , una persona iterculturalista respectaria les altres cultures i deixaria que manifestessin els seus valors i creences.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Planteja una actitud relativisme i la separació entre cultures que es toleren però no tenen interès a establir contacte, prefereixen una separació. No seria un objectiu intercultural, ja no promou el diàleg entre cultures.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Expressa actitud racista i també aporofòbia (menyspreu envers els pobres), a més és un comportament totalment etnocentrista i segons un interculturalista, obtindria el treball aquell més capacitat, ja que les oportunitats estan donades a mateixa escala.

- Impossible entrendre's amb els paios!
Planteja actitud racista i un rebuig al diàleg entre cultures.També mostra relativisme (comunicació entre cultures és quasi impossible).

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Mostra una actitud etnocèntrica, no intervé en cap altra cultura ni es preocupa, manifesta un cert rebuig a que es trobin en el "seu" pais.

Integració immigrants a Catalunya

ACTIVITAT 16: Conviure amb altres cultures.

2010-02-15T06:31:00.000-08:00

Hi han tres elements essencials per conviure amb persones d'altres cultures; respecte, coherència i tolerància.

Tots, sense especificar si convivim amb altres cultures o no, hem d'aprendre a respectar el simple fet de que existeixen altres cultures i que no són superiors o inferiors a la pròpia, sino diferents. Partint del respecte ràpidament ens trobem amb tolerància, si una cultura és diferent tindrà costums i ideals també diferents als nostres. La tolerància és essencial per posar en marxa el respecte i no des d' un punt de vista distant.

Actualment es confon molt el que és cultura amb la religió, siguem coherents. També em de ser coherents amb el que és història i cultura d'una civilització.

Creieu que Alemanya té com a ídol i model a Adolf Hitler? O que Sadam Hussein és un referent de la cultura aràbiga?

A més també em de ser coherents en la forma que utilitzem per referir-nos a persones d'altres religions o país, per exemple: Els "moros" ja no existeixen i aquesta generalització retrògrada no és coherent.

En definitiva, és molt més factible aprendre de les altres cultures, com la medicina milenèria xinesa endre d'altres.

El multiculturalisme és una font de coneixements que si tots partim de l'interculturalisme, la diversitat cultural pot convertir-se en un "tresor".

ACTIVITAT 15: Samuel Hungtington

2010-02-14T11:16:00.000-08:00

Biografia.

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.

Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Polèmiques
Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors polítics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-nació. Més recentment, va adquirir l'atenció general per considerar que la immigració actual que es desplaça des d'Amèrica llatina cap als Estats Units constitueix una amenaça a la identitat nacional d'aquest país.

El matemàtic i dissident de la SIDA, Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matemàtiques.
El xoc de civilitzacions
Article principal: Xoc de civilitzacions
El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l'any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L'article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d'un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.
Qui sóc i immigració
El llibre més recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en anglès "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussió es centra en la identitat nacional americana i la possible amenaça que constitueix la immigració llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controvèrsia, i alguns han acusat a Huntington de xenofòbia per afirmar que els Estats Units han estat històricament un país de cultura protestant anglosaxona.

Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigració, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambició" i "l'acceptació de la pobresa com a virtut necessària per entrar al Cel") són incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el compromís religiós i l'ètica de treball protestant). Més encara, Huntington assevera que aquesta introducció de nous valors atenta contra el somni americà, que segons les seves paraules és el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agregà que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat només si somien en anglès".
Cites més famoses
"La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
"Occident no va conquerir el món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
"Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
Principals obres
Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
El xoc de civilitzacions i la el nou ordre mundial
Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
American Politics: The Promise of Disharmony
The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
Political Order in Changing Societies

ACTIVITAT 14: Comentari de text pàg 129

2010-02-05T06:22:00.000-08:00

Idees principals
Els habitants d’una ciutat aprenen a comportar-se i adquireixen coneixements gràcies a la cultura, aquesta sense ciutat o poble no podria existir, ja que ofereixen una forma de viure, i és defineix com el mitjà que éssers humans han creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments.

Títol del text
La cultura fet diferencial de la ciutat.

Anàlisi del text
La cultura són fonaments que fan l'ésser humà persona, ideals i modals que l’ésser humà adquireix, distanciant-lo del salvatgisme. La cultura és la forma que tenen els habitants d'una una ciutat de viure, el mitjà basat amb idees, institucions, estris, idioma, eines, serveis i sentiments que ells mateixos han establit. La cultura i el medi que envolta a la persona sempre es valora per sobra del món físic, el qual és on l’ésser creix, es desenvolupa i s’educa. Per tant, la cultura està més valorada, és a dir, la vida amplia el seu significat i adquireix el que és cultura. Es pot comparar amb una eina qualsevol, ja que estén les possibilitats vitals i al desenvolupament.

Comparació del text
Aquest text el podríem comparar amb la contracultura, que a diferència, és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta una cultura i societat alternatives a la tradicional. El text defineix la cultura com un eixamplament de la vida, com a un comportament que s'adquireix i s'aprén i de cap manera es podria presentar una altre, ja que la cultura està establerta i creada per tots els éssers humans, formant part ddels individus que la segueixen.

ACTIVITAT 13: Cometari de Text Pàg 130.

2010-02-01T05:42:00.000-08:00

Idees principals: La ciutat és la base de la diversitat cultural, la domesticació de l'home i on neix la llibertat de l'ésser humà com a individu.

Posa un títol: La civilització essencial

Anàlisi del text: Gràcies a la ciutat ens fem sociables, és on podem trobar més cultura.
El diàleg s'esdevé gràcies al lleguntage i apareix on hi ha discussió, on s'ha de prendre una dessició. És en la ciutat el nucli on conviuen diverses cultures, s'interrelaciones individus amb diferents opinions donant lloc així a un encreuament ideològic. El salvatgisme de l'home desapareix. Hi ha un intercanvi d'ideals i diferents opinions perquè som individus, som diferents i és on es decideixen els drets i deures: neix la llibertat.

Compara la teoria del text amb altres teories estudiades.

El text ens dóna una idea optimista de la ciutat i és un medi de civilització, defensa, d'una banda la teoria de Hobbes en l'aspecte de la ciutat com a instrument civilitzador i alhora també defensa la teoria d' Aristòtil ja que l'ésser humà necessita viure en societat per arribar a la felicictat i perfecció. El text és definitivament contrari a la teoria de Rousseau segons el qual l'home és un llop per l'home.

ACTIVITAT 12: Cometari de Text Karl Popper.

2010-01-31T05:14:00.000-08:00

Karl Popper

(Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard la docència en la de Canterbury (1937-1945) i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència.

També va dirigir les seves crítiques cap al verificacionismo que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsación, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica.

Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la investigació científica (1934), on va establir també un criteri per a partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

COMENTARI DE TEXT

Idees principals: Segons Popper, perque un anunciat sigui cert ha de poder ser refutat, és a dir ha de ser possible refutar una hipòresi per arribar a una teoria certa.

Títol: El falsacionisme.

Anàlisi del text: Aquest text pertanyent a Karl Popper realitza una crítica sobre la teoria inductivista, la qual en la que considera que amb la ciència s’obtenen coneixements certs i fiables i realitza enunciats universals a partir de casos individuals, sempre els quals no poder ser del tot vericats, i es converteixen en probablements certs. A diferència, Popper defensa que únicament és cert allò que es pot falsar amb l’experiència (refutar l'hipòtesi), d’aquesta forma sabrem amb certesa i amb més seguretat el què és i el què no és. Per tant, la ciència ha de formar-se per coneixements falsats, ja que la ciència està en canvi continu i una veritat no serà eterna, aixi doncs, cada vegada ens apropem al que no és el món. El text posa l’exemple de "plourà o no plourà aquí demà" no es considera empíric pel fet que no és pot refutar, perquè és un enunciat que no afirma cap veritat, per tant ha de ser un enunciat positiu per poder ser empíric, es tracta d'un enunciat buit. Cap enunciat científic segons Popper, no han de ser verificats sinó falsats, per tant critica també la deducció.

Comparació:El text critica principalment el racionalisme, el qual és defensat pel Cercle de Viena. Com diu la teoria del Falsasionisme , la qual defensa Popper, perquè un enunciat sigui científic ha de poder ser refutat, és el que es coneix com a Criteri de demarcació, problema que estableix Kant, on explica la dificultat de defensar Ciència de Pseudocència. Aleshores un enunciat que pot ser refutat, segons el falsacionisme, é científic. Els enunciats buits que no poden ser refutats i l'inducció, la qual tampoc pot ser refutada ja que no es comprovem tots els casos, no són certs.

D'altra banda, la concepció inductivista és aquella que considera que la ciència s'identifica amb el coneixement objectiu i per tant fiable, els coneixements científics són aquells que deriven directament de l'experiència i el problema de la inducció és que no pot comprovar-se tots i cadascun dels casos possibles. Aleshores, obtenim lleis probablement certes.

ACTIVITAT 11: Definicions

2010-01-30T06:55:00.000-08:00

DEFINICIONS:

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.

Ultimitat: és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Coneixement: una activitat que té com a objectiu l’aprehensió d’un estat de coses de tal manera que aquesta pugui ser compartida amb els altres.

Creença: estat del coneixement del qual algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots.

Interès emancipador: per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.

Relativisme: entén que conèixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura, època o grup social.

Realisme: l’objecte de conèixer existeix per si mateixa independentment del subjecte i aquest la pot conèixer tal com és.

Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, la realitat depen del subjecte.

Noema: objecte de la consciència.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització,etc. que condicionen la nostra visió del món.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: criteri de veritat que afirma que s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: criteri de veritat en el qual accepten un enunciat cert que ve donat dels sentits.

Veritat com a correspondència: teoria que considera un enunciat vertader quan concorda amb la veritat.

Criteri contextual: res és cert o fals aïlladament, sinó que cadascun dels nostres coneixements està essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber.

Consens: acord entre diferents interlocutors sobre un tema determinat.

Realitat contingent: realitat que és però pot no ser. Ens referim a quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat; per exemple, la meva pròpia existència.

Realitat psíquica: per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. (món 2 Popper).

Realitat virtual: la utilitzem per referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic i ens dóna la ilusió de realitat física.

Món 3 de Popper: productes de la cultura que sorgeixen de la interacció entre el món 1(objectes materials) i el món 2(els estats mentals).

ACTIVITAT 10: Exercici pàg 21

2010-01-29T06:43:00.000-08:00

7. Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la teva resposta.

Un triangle equilàter: real (veritat universal).

La mort: sembla real ja que la desconeixem.

Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: sembla real perque és un desig,és a dir, una realitat psíquica.

Lara Croft: sembla real i és realitat virtual.

Napoleó Bonaparte: real perquè forma part de la història.

Un miratge: sembla real però és una il·lusió òptica, és una realitat sensible.

Una flor de plàstic: real perquè la podem percebre a través dels sentits.

El meu aprovat: real perquè ho percebem a través del paper.

La meva alegria per l'aprovat: sembla real i és realitat psíquica.

Els records de l'estiu: reals encara que siguin passat, tinc conciència de que els he viscut.

El somni d'aquesta nit: sembla real ja que no els podem controlar.

Els amics del xat: semblen real i són realitat virtual.

La meva imatge en un mirall: sembla real encara que "El mirall no sòc jo".

El que sento en veure una pel·lícula: sentiment real.

Una pel·lícula: sembla real, però és ficció (realitat virtual).

ACTIVITAT 9: Comentari de texte de Heidegger.

2010-01-25T06:17:00.000-08:00

Idees principals
La paraula veritat és una paraula la qual nosaltres afirmem que és equivalent a cert, que si és real és cert. Aleshores segons el nostre propi criteri tot allò és fals ha de ser irreal, però això es refereix només a la seva a parença, ja que pot ser igual de real.

Títol del text
La comprovació de la veritat.

Análisi
Text de Martin Heidegger fa referència a l'interacció que existeix entre la veritat, realitat i concordança.
Utilitzem la paraula veritat freqüentment i no sempre adequadament per això ha perdut significat.
La veritat és la característica d’allò que és cert, allò que fa que sigui certl'objecte o al que ens referim, és a dir, la veritat és una qualitat. Podem dir que la paraula autèntica és més descriptiva que la veritat, es tracta de la correspondència entre la seguretat de la realitat i la realitat en si mateixa.
Referent al text, estem convençuts de la existència de l’or i de la seva autenticitat. L’or fals és una aparència. Podem deduir que cert o fals és l’enunciat, no la cosa, és a dir, el llenguatge. Llavors, el que concorda no és l'objecte sinó, l’enunciat amb el que és possible percebre'l.

Comparació
El model explicatiu del coneixement defensat per Martin Heidegger és la fenomologia. Definim aquest model com la pretenció de conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència, al subjecte. És el punt mitjà entre realisme i idealisme.
El realisme, a diferència, es la oposició al sentit comú, l’objecte del coneixement existeix per si mateix independentment del subjecte. L’única cosa que podem fer els humans és captar o conèixer la realitat, però no la altera ni la modifica.
Un altre model explicatiu és l’idealisme, que subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
En conclusió, la fenomologia dóna importància a la consciència perquè en la consciència es capten les coses (idealisme) però també considera que els objectes no s’adapten al subjecte, sinó que se li manifesten (realisme).

BIOGRAFIA.
Filòsof alemany. Deixeble de Husserl, el seu indiscutible preminencia dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada sempre per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al règim nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra en la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fora destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats. Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va anar ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, menjo Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggeriano també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970 (Derrida, Lévinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints. El primer ve marcat per Ésser i temps, obra que, malgrat quedar incompleta, planteja bona part de les idees centrals de tot el seu pensament. En ella, l'autor part del pressupost que la tasca de la filosofia consisteix a determinar plena i completament el sentit de l'ésser, no dels ens, entenent per «ésser» (encara que la definició d'aquest concepte ocupa tota l'obra de l'autor, i és en cert sentit impossible), en general, allò que instal·la i manté als ens concrets en l'existència.

ACTIVITAT 8: Realisme idealisme.

2010-01-21T05:58:00.000-08:00

Si partim del realisme mai estarem equivocats, la nostra certesa sempre serà total i els nostres pensaments ordenats i específics, però des del primer moment deixaríem de banda uns principis innats de l'ésser humà.
Qui diu que segueix el realisme ja està seguint un ideal, els ideals sónindispensables per l'ésser humà, les persones son éssers dotats de raó i moral, per tant som capaços d'escollir, també escollir elements no reals de portar els nostres coneixements mçes ennlà del que veiem, dubtem. Dubtar és una acció en ocasions frustant i que ens provoca indecisió o fins i tot seguretat, però des del dubte la nostra ment treballa, analitza la realitat som éssers ideals per naturalesa.
Que és la realitat? Les veritats i realitats són el que nosaltres elaborem.
Insisteixo, és l'ésser humà un ésser realista perque té raó i moral? O són aquests dos elements el que fab que les persones siguem idealistes?

ACTIVITAT 7: Definicions T.1

2010-01-17T05:43:00.000-08:00

Saber ordinari: Fundat per l’experiència de la voda quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis. Es basa en el què i no en el perquè.

Tècnica: Planteja els reptes de la ciencia, es basa en el com.

Saber artísitic: Tipus de saber vinculat directament amb les arts. Tractar d’expressar la bellesa.

Experiment: Conjunt d’activitats convenienment planificades amb l’ajuda de fórmules matemàtiques. Pretén descubrir com es comporten les coses.

Ciències formals: Ciències totalment lògiques i exactes.

Saber científic: Tipues de saber que no es centre només en el què, també en el perquè. Es basa en l’observació i l’experiència.

Deducció: Mètode que va de lo més general al més concret.

Axioma: Principis fonamental i demostrables dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: No té en compte tots els casos, lleis generals.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.

Teoria científica: Enunciats universals dels quals poden deduir-se les lleis. Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d’estudi.

Falsació: Hipòtesi que ha sigut refutada.

Comprensió: Captar el sentit i significat, ens hem de situar dins dels fets.

Mite: Narració fantástica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Empirisme: Combina els sentits i l’enteniment, dóna més importància a la experiencia que a la raó. Defensa que tot el nostre coneixement deriva dels sentits.

Racionalisme: Afirma la primacia de la raó sobre l’experiència, defensa l’existència d’idees innates.

Revolució copernicana el coneixement: El coneixement s’analitza a partir del subjecte i no del objecte.

Hermenàutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Es conforma amb descubrir els elements qe fan posible la comprensió com la tradició.

Pretensions de validesa de la parla: Elements que fan posible la comprensió i els actes comunicatius , són: la veracitat, intel·ligibilitat, veritat i correcció moral.

Teodicia: Part de la filosofía teórica que parla de la justificació moral de Déu.

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 6. Comentari de text.

2010-01-15T05:17:00.000-08:00

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos

Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.

1. Idees principals del text
El text de Ludwig Wittgenstein tracta de la filosofia, i afirma que el seu objectiu no és tenir un contingut propi sinó la funció d'interpretar i aclarir els diferents enunciats per fer més fàcil la comprensió. Determina quina és la tasca de la filosofia.

2. Posa un títol al text.
L'aclariment i la filosofia.

3. Funció de la filosofia segons el text
La filosofia segons el text, pretén l'aclariment de pensaments que són confusos, opacs, obscurs i creen confusions.

4. Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase subratllada.

Perquè diu que es basa en elucidacions, és a dir, en aclariments, definicions... En el moment que donem l'aclariment sobre un dubte, es realitza una tasca, aleshores parlem d'activitat.
En la frase indicada l'autor explica que la filosofia té una funció lògica lingüística, és a dir no ha d'intentar parlar sobre el món, per això mateix es diu que no és una teoria sinó una activitat,perquè té una finalitat i es realitza una tasca pràctica, la qual consisteix en aclarir els enunciats, ha de donar rigor als pensaments confusos i obscurs.

5. Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb dos més.
Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic, aquest mètode diu que la filosofia té una funció d'aclariment dels pensament i les idees, analitza el llenguatge i intenta aclarir-lo, perquè els pensaments filosòfics siguin més accessibles.

El mètode empiricoracional, se centra en conèixer l'origen del saber, no fomentar-ho o fer-lo més intel·ligible. Vol saber el que es comú, el que roman invariable i quelcom que canvia.

El mètode trascendental si vol fomentar el saber, donar-ne raó però el seu punt de vista s'estableix des del subjecte i no en el objecte com en la resta de mètodes.

ACTIVITAT 34: Text de Parmènides

2010-01-13T23:43:00.000-08:00

IDEES PRINCIPALS:

L’idea que ens proporciona aquest text de Parmènides, són les principals característiques de l’ésser, immutable, etern i perfecte.

TÍTOL: L’ésser és etern.

ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest fragment pertany a Parmènides la teoria del qual es basa en la següent afirmació: Només es pot dir i pensar allò que és i no que no és Durant el fragment apareixen diferents característiques de l’ésser com la seva eternitat, que és continu, immutable i per tant perfecte.Posa èmfasi a d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que la seva destrucció seria cometre una imperfecció i per tant deixaria de ser perfecte.I l’esser com és perfecte està relacionat amb la via de la veritat i no de l’opinió.

COMPARACIÓ:
Heràclit qui és considerat com “el filòsof del canvi” degut a la seva teoría de contraris que fa que la realitat canvii continuament(MONISME DINÀMIC) pot ser comparat fàcilment amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern,i d’aquesta manera no deixa possibilitat al canvi A més a més, Parmènides no estableix cap tipus d’origen ja que segons la seva teoría l’ésser sempre ha existit.

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 5

2010-01-04T04:55:00.000-08:00

ÉS EL JO LA PRIMERA REALITAT ?

Sí, el jo és la primera realitat, simplement pel fet que sense un jo no existiría un tu, perquè sense la nostra pròpia realitat, si és que ho és, no podriem veure els altres "tus" i els objectes.

Ningú ens pot donar la certesa de que nosaltres som un jo existent i veritable, nosaltres ho qüestionem.

Diuen que els sentits ssón transmissors de la realitat, en canvi els nostres ulls no capten colors sino radiacions. La nostra oïda no és capaç d'escoltar tots els sons. L'olfacte és un sentit molt limitat si l comparem amb altres éssers vius que ni tan sols són racionals. La nostra pell es pot cremar segons la temperatura. Totes les realitats esmentades anteriorment, no són iguals per a tots els éssers però sense un jo previ serien indiferents per a nosaltres.

D'altra banda significa que existim perque dubtem? Aleshores, els éssers no dotats de raó són inexsistents? Només nosaltres som capaços de qüestionar-nos aquestes preguntes.

La nostra realitat en general es redueix a la nostra experència, aleshores tot comença amb un jo que existeix, un ego no només dotat de raó i sentits sinó també, de sentiments i moral.

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 4

2009-10-04T10:46:00.000-07:00

ESQUEMA:
Mètode de saber científic

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 3

2009-10-04T10:39:00.000-07:00

EXERCICIS PÀGINA 17

· Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
- Tenir una sèrie de coneixements adquirits i entessos, de manera que la persona sigui capaç d’explicar-li a algú.

· Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
-Primer captem els indicis amb els sentits, però com a éssers racionals, mecànicament ho relacionem amb la raó i d’aquesta obtenim les nostres conclusions.

· Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
- Podriem dir que es dones dos experiències oposades, la realitat i allò abstractel. La bellesa del quadre ens atrau o no, però ñes plenament estètica. En canvi, possiblement el pintor a volgut plasmar en el quadre algún sentiment o experiencia, que ho podem relacionar amb la vida, un fet real.

· Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la teva resposta.
- Estan molt relacionats entre ells ja que sense el saber tècnic la ciència no podria avançar, l’experimentació que es dóna amb la tecnología li proporciona a la ciència els estris necessaris i la maquinaria. D’altra banda, gran part de la tecnología disposa de coneixements científics.

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 2

2009-10-04T10:19:00.000-07:00

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

La Filosofia no és una ciència exacta, tampoc un conjunt de coneixements que es poden adquirir. És aprendre a reflexionar a admetre que no sabem res, és voler cercar respostes. La Filosofia, segons indica la mateixa paraula és l’amorper la saviesa. El saber bàsicament s’adquireix estudiant, observant, vivint la pròpia vida i no perdre cap detall d’allò que és important, tot i que mai ningú serà capaç de dir que plau de saber totes les respostes.
Tots els factors anteriors m’han portat a una conclusió per definir des del meu punt de vista que és: La Filosofia és l’estudi de tot el que ens envolta, no només físicament en l’espai sinó també en el nostre interior, no té límits de temes. És el conjunt de totes les preguntes que l’ésser humà pot formular-se, el recull de tots els perquès y coms. És donar voltes en cercles ja que cap teoria es pot comprovar.
En la meva opinió tots hem de ser filòsofs davant la nostra vida, ser capaços de viure-la sabent que no sabem res d’ella. Però no ens hem d’aprofitar d’aquesta actitut de “Jo no sé res”, ignorant totes les nostres inquietuts. Trobar respostes a les nostres preguntes pot ser un bon fi si durant el camí hem establert una relació propera amb la cultura, però mai serà la finalitat absoluta.
Quan tenim contacte amb la Filosofia? Quan tenim més preguntes que abans, quan apareix la nostra curiositat per allò que ignorem.

PRIMERA AVALUACIÓ: Activitat 1

2009-10-04T09:57:00.000-07:00

1-Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofía. Conjunt de conceptes universals, sorgits dels perquès de tots els quelcoms de la vida i més enllà. Per mi la filosofia es el voler saber, preguntar-se i acceptar en ocasions no trobar resposta.

2- Quins temes tracta? Tots els temes, la vida, l’home, l’existència de l’home…

3- Qui era Sòcrates? Què en saps? Filòsof de l’antiga Grècia i que és un dels principals representants de la filosofía grega.

4- Quan va sorgir el pensament occidental? Segle VI a.C.

5- Perquè existim? Existim gràcies a l’atzar i la ciència, el perquè de la nostra existència es una pregunta que no podrem contestar amb una resposta cocherent y demostrable.

6- Perquè existeix la política? És el govern del poble i s’encarrega d’organitzar els ciutadans d’un lloc, pel bon funcionament d’aquest mateix.

7- Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Si. A través dels valors que nosaltres escollim com actuar, podem forjar una part del nostre carácter que no fa per condicionament. Els valors són virtuds que ens ajuden a créixer com a persones.

8- Creus que ets un bon ciutadà? Raona la resposta.Crec que si. Seguint les normes de respecte entre els altres ciutadans i per la ciutat o hi ha d’haver cap problema.

9- Esmenta 5 filòsofs. Immanuel Kant, Aristòtil, Plató, Jean-Paul Sartre i Carl Max

10- Perquè l'ésser humà necessita la cultura?Per evolucionar i no viure com retrògrades, és a dir donar pas a un avenç com a éssers racionals, enriquint i fent ús dels nostres coneixements.

11- Som lliures? Si. Tenim una llibertat molt debatida ja que comporta unes repercusions que fan que no siguin una llibertat absoluta. Tot i així, tenim l’oportunitat de poder escollir entre diverses opcions.

12- Què es la bellesa?És una qualitat o característica que plau universalment. Però tot i així es un concepte molt subjectiu.