Definitivament som lliures. Si el destí existís la nostra capacitat de raonament seria inútil ja que les nostres decisions i dubtes estarien predestinats, el dubte és la pista de que el destí no existeix. Tot té un motiu i una causa, tot menys l'atzar i el que no podem fer és utilitzar el destí com excusa de les conseqüencies que nosaltres hem prés. L'ésser humà sempre ha utilitzat el destí per resprondre a qüestions existencials i fins aleshores impossible de respodre, per exemple: Perquè existim?
En canvi, la nostra societat al llarg de centenars d'anys la ciència ha pogut resoldre preguntes que l'explicació més raonable que s'havia donat fins el moment era que tot esdevenia gràcies a una força superior. Fins i tot podem trobar arguments en els fets més íntims, com per exemple els sentiments. És possible que els sentiments siguin part del destí? Si fos així, res seria tan profund ni especial.
En definitiva, és un tema que te un vel de misteri massa gran com per trobar la resposta, però crec que la nostra autorrealització com a persona serà més positiva si creiem que som lliures que no si ens quedem en la comoditat de que tot depén del destí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario