martes, 20 de abril de 2010

ACTIVITAT 26: Mafalda

Mafalda vol comprar la clau de la felicitat, però el que troba és que el botiguer no li dóna cap clau. Tot té el seu origen en que la felicitat no té un camí espontani i generalitzat per tothom, cadascú la concep des d'uns objectius diferents. Pot ser a Mafalda el velelt li hagué donat una clau o un consell, però ningú sap si l'hauria fet totalment feliç. Pot ser, ni tans sols el vellet sap com acnseguir-la i és per això que li pregunta el model.
És difícil entendre que és la felicitat i molt més com aconseguir-la, el que si està clar, és que no és un camí fàcil que es pot comprar o una clau que obra una porta, ja que la felicitat és el fi últim.

sábado, 17 de abril de 2010

ACTIVITAT 25: Definicions del T.9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.


Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.


Principi de causalitat: Determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic:Les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: Moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.


Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat (Hans Johns): hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

Una imatge de Hans Jonas

s

sábado, 10 de abril de 2010

ACTIVITAT 24: Un dilema hipotètic.

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.


1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Si, ja que si no el roba es sentirà malament perquè seria conscient que ell la podría haver Salvat, toti que la responsabilitat no és seva si ho sentiría així doncs el farmacéutic és qui realment hauria de facilitar-li el medicament, però sembla ser un home sense cap tipus de principi moral.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
No, no l’hauria de robar ja que tot i que és egoísta aquest punt de vista jo crec que no decidirá un mtjà tan dràstic si en comtes de la seva dona fós una desconeguda, sino que miraría de denunciar al farmecèutic o arribar per un altre camí. Heinz no és respondable, però una altre tema és el sentiment de culpa.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Si, ja que segueix sent una persona igualment i té els mateixos drets i deures, encara així, no e spot comparar, el nostre amor en la persona influeix per ella i també per nosaltres, axíq ue si estima a la seva dona ho farà sense pensar, en canvi en una persona que no estima es faria més qüestions.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?
Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.