ACTIVITAT 39:

COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.-

Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar id'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figuresboniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament ésincapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.

- Doncs sí, és ben bé així -observà.

- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.

- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.

- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, iés incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben al'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si itambé els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participad'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint odespert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal comsap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.

- Això mateix."

IDEES PRINCIPALS

En aquest diàleg Plató ens presenta als filòsofs com a únics coneixedors del món intel·ligible a diferència de la resta que es deixen portar pel món sensible, així doncs mentres un són coneixedors de l'idea de la bellesa altres només ho són de les coses belles.

TÍTOL: El filòsof coneixedor de la veritat.

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text es pertanya a el llibre V de la República de Plató. És un diàleg que tracta sobre la teoria del coneixement, i inclou conceptes com l'opinió ( doxa) i ciència (episteme).

El diàleg comença amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els filòsofs de veritat i la resposta són els mateixos filòsofs els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les idees ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses senzilles. els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien com deia també Sòcrates, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que canvia però si d'allè que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.

ACTIVITAT 37:

EL MITE DE LA CAVERNA:
El mite dela Caverna és una alegoria que utilitza Plató per explicar els elements que componen el món sensible i intel·ligible i cada símbol representa quelcom. Les ombres que veuen els presoners simbolitzen el món sensible per a ells, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que ha estat provocada per error i també representa els sentits. Les cadenes separa quan es surt de la caverna aquesta separaciópermet arribar al món intel·ligible de les idees, el lloc on hauria d'estar l'anima per naturalesa. Un símbol molt important en el mite, és el foc(quan està a la caverna) i el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només poden veure els filòsofs, encarregats de ser guies de l'humanitat

ACTIVITAT 37:

ACTIVITAT 36:

NATURALESA DE LES IDEES DE PLATÓ

• Comentari de text del Fedó.

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostrespreguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idènticestat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿Oconstantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a simateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idènticestat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica formai en idèntic estat."

IDEES PRINCIPALS:
En aquest text Plató es pregunta sobre la realitat, questionant-se si és única o si varia, posa com exemple la bellesa i la igualtat

POSA UN TÍTOL AL TEXT:És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT:
Aquest text filosòfic és un fragment del Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa l’autor, la qual està caracteritzada per l’ús del mètode del diàleg dogmàtic.La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en molts aspectes. En primer lloc trobem, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament però referent al contingut s’expressa la idea de realitat. Plató es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses i d'aquesta manera arribaríem a conceptes universals. D'altra banda Plató també es planteja estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots i provoca de certa manera .Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES:
En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia que serien les idees les quals són universals i immutables. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates ja que no parla només de veritats sinó que afirma l'existència de dos mons, el món sensible (material, els sentits) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible. Per tant, la realitat és relativa però les idees no, i la nostra realitat depén de l'interacció que fem entre les idees i el món sensible.

ACTIVITAT 35:

IGNORÀNCIA SOCRÀTICA:
Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest diàleg pertany a Plató i tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtic. En primer lloc l'autor es pregunta on està la màxima saviesa i aleshores li pregunta a un home que el consideren savi però que per ell no ho és i aleshores li formules les prguntes fins que reconeixen que no ho saben o no ho reconeixen.

POSA UN TÍTOL AL TEXT:Qui és savi?

ANÀLISI DEL TEXT:
El text pertany a Plató però encara així, expressa la filosofia i la teoria de Sòcrates ja que Plató era el seu deixeble. Podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix per així poder averiguar que és ser savi i a la vegada on estan els límits del saber.
La seva frase que resumeix la seva teoria, "Només ser que no ser res" es troba en el text, jo, com que no sé res no em penso saber.Per tant, podem veure com Sòcrates es dóna a ell mateix el paper d'ignorant.És clarament mètode socràtic perquè hi ha irònia, ja que Sòcrates mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. Però cap dels interlocutors arriben a una conclusió clara.

ACTIVITAT 34:

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i Atomistes.

En primer lloc torbem una similitud entre tots 3; són pluralistes.
Encara així es diferencien entre ells, ja que Empèdocles afirma que l'arkhé és una esfera (com l'ésser de Parmènides) i en aquesta esfera es combinen 4 elements fonamentals que són: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. En canvi Anaxàgores té com a arkhé unes llavors comunes en tots els éssers anomenades homeomeries, que són de la mateixa composició però no tenen moviment, a diferència dels àtoms que és l'arkhé dels atoms, (arkhé dels atomistes). Els àtoms tenen la capacitat de moure's en el buit, que el buit representa el no-res.

ACTIVITAT 33: Heràclit i Parmènides.

TEXT D'HERÀCLIT:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment explica l’origen i la realitat segons Heràclit, que tot està sotmès a canvi, en els quals intervenen els elements segons mesura, és a dir necessitat.

TÍTOL: Foc i mesura

ANÀLISI DEL TEXT:

El text pertany al misteriós i obscur filòsof Heràclit, el qual crea un nou tipus de recues literari anomenat: Aforisme. L'aforisme consisteix en elaborar petites frases però molt profundes.

Heràclit d'Efes creia que l'origen de tot és a dir l'arkhé era el foc, de forma metafòrica, ja que el foc simbolitza la lluita de contraris i segons la necessitat, el que anomena ell mesura, predomina un o l'altre.

TEXT DE PARMÈNIDES:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

IDEES PRINCIPALS:

El text parla sobre la via de la veritat i de la l'opinió, denfensant en primer lloc que tot allò que no es pot pensar no existeix tots aquells que no ho saben distinguir estaran sempre confosos i no coneixeran la veritat.

TÍTOL: L'ésser i no-ésser

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text defensa la teoria de Parmènides la qual ens diferencia entre el no-ésser i l'ésser, i per tant tots nosaltres hem de saber diferenciar-los ja que ens indiquen la via de la veritat i l'opinió, si som capaços de distinguirlos aconseguirem anar per la via de veritat desfent-nos de tot allò que ens confon i fa com diu el text que els homes caminin bicèfals.

COMPARACIÓ:

Aquests dos filòsofs defensen teories molt diferents. Mentre Parmènides, identifica l'ésser amb la realitat i quelcom que no canvia i és perfecte, Heràclit denfesa que la realitat està sotmesa a canvi i denomina un arkhé que és el foc, en canvi Parmènides en cap moment anomena un origen ja que segons la seva teria l'ésser sempre ha existit.

ACTIVITAT: 32

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps. "

IDEES GENERALS:

Aquest breu fragment d’Anaximandre, tracta sobre l’origen de totes les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un punt determinat.

ANÀLISI DEL TEXT:
El fragment explica perfectament el punt de vista del filòsof i la seva teoría.Aquest , defensa que tot té el seu origent en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins arribar al punt on no s’atura i és il·limitat.
L’autor es refereix com a justicia i retribucions que segons les nostres actuacions, l’origen i el final serán diferents, depenent de com haguem actuat.

COMPARACIÓ:

La teoría d’Anaximandre la podem comparar amb altres presocràtics i a més, també de Milet.La principal diferencia entre tots dos filòsofs és que per a Tales de Milet, l’origen de la vida, del cosmos, era l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment. La conclusió és que mentre que un autor ens dóna com a resposta un origen desde quelcom físic com és l’aigua i l’altre ens dóna una causa abstracte.

TORNEM!

Benvinguts de nou! Després de tots el moments que ens ha deixat l'estiu, tornem de nou a l'escola. Aquest serà el nostre darrer any i per aquesta raó el rebem amb molta il·lusió i nostalgia.

Però és cert que tot i que durant l'estiu no hem estudiat filosofia, possiblement hem filosofat més del que creiem, és inevitable qüestionar-nos preguntes existencials i encara més si anem adquirint respostes de mica en mica.

Aixi doncs, comencem el curs canviant d'asignatura; Història de la Filosofia. Durant aquest any estudiarem els autors més importants i les seves apasionants teories.

BENVINGUTS!

Tancat per vacances.

Benvolguts! Ha arribat l'hora de dir, fins després.

Per fer una síntesi breu d'aquest any crec que la paraula més adequada és innovador. Sense dubte, ha sigut el curs escolat on en general, ens hem esforçat més i em vist el nostre futur més a prop que mai, de fet, aquesta matèria ens ha fet reflexionar en el nostre camí cap a la felicitat, el que som, i el que volem aconseguir per ser feliços, per tant, no només ens ha creat dubtes sino que ens ha ajudat a aclarar els més importants, en cada redacció, cada reflexió que elaboràvem obríem una mica més la nostra perspectiva, apreniem a ser realistes o idealistes, a diferencia el creure del saber i sobretot hem après a enraonar .

En definitiva, apreniem a filosofar. Qui sap, pot ser fins i tot hem arribat a ser millor persones.

Per finalitzar vull donar gràcies a tots al companys i professors que ens han fet més amè i profitós el camí, que l'han omplert no només de conceptes, sinó d'experiències i records.

Gràcies a tots, fins setemebre.

Què passeu bones vacances!

Presentació Power Point Tema 11

Tema 11

View more presentations from merceboada.

ACTIVITAT 30: Definicions T.10

Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.

Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.

Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.

Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.

Simpatia: És la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.

Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.

Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.

Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.

Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.

ACTIVITAT 29: Comentari de text pàg 197

IDEES PRINCIPALS:

És un text hedonista que defensa l'apropament a la felicitat en l'allunyament a dolor , això doncs, identifica la felicitat amb el plaer i aleshores utilizem l'intelecte calculador per seleccionar els plaers.

TÍTOL: Més plaer i menys dolor.

ANÀLISI DEL TEXT:

Mantenir una vida feliç tracta sobre una elecció constant en sumar plaers, els quals es troben també en disposar per suposat d'una bona salut i tenir un bon estat anímic. La salut en si mateixa és un rebuig del dolor, i podem deduir per tant que és un plaer del qual tenim sort de gaudir. Podem concluir que aquí comença el principi d'una vida feliç, formen aquests plaers part de l'escència. També preferim un dolor actual que a la llarga proporcionarà un plaer molt més gran del que dispondriem en comptes del dolor. O també rebutjar un plaer present per no passar-ho malament després. Es tracta de triar amb seny i amb moderació, escollir amb un intel•lecte calculador. Cal tenir en compte que no tot plaer és elegible, no sempre podrem rebutjat el dolor.

COMPARACIÓ:

Aquest text pertany a Epicur, autor del corrent hedonista que es basa en que els homes han de buscar el plaer i fugir del dolor, i per tants, han de tenir un intel•lecte calculador per poder seleccionar els plaers.

Podem comparar la visió d'Epicur amb l'utilitarisme que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones, mitjantçant també l'aritmètica de plaers.

Podem comparar aquesta visió amb els estoics, que afirmen que és feliç aquell que viu segons la naturalesa de l'home i vol assegurar-se la pau interior mitjançant la insensibilitat al sofriment i a les opinions, vol una pau tranquil•la, serena i impertorbable.

A continuació un vídeo sobre la societat moderna i la concepció de la felicitat d'Epicur

ACTIVITAT 28: Com és la teva felicitat?

La felicitat són els actes en si mateixos, és lluitar, sentir, compartir i agraïr. La felicitat sempre està en nosaltres, només hem de saber aprofitar-la, fer actes que la facin créixer i no més petita.

El món material ens allunya de ser feliços en totalitat, s’ha de buscar un equilibri entre l’avarícia i les necessitats. Jo crec, que la felicitat està sempre en nosaltres, sino seria incoherent que un nen que viu en la misèria sigui feliç i en canvi un de la nostra societat visqui amargat. Tot i així succeix i això és perquè la nostra felicitat també depén dels altres, perquè sentim, estimem. Hem de buscar l’equilibri entre compartir amb els altres o ser totalment dependents. La felicitat és una qualitat que tots tenim i que es fa més forta quan les adversitats són més grans i tot és més complicat, aleshores, sino ens rendim i persistim en la lluita la recompensa pròpia será més gran, serem més feliços i agraïrem els moments simples que ningú els aprecia.

La comformitat no ens fa feliços, però l’ambició i l’avarícia tampoc. D’altra banda, només una persona amb els seus principis morals definits, será capaç de ser feliç, doncs en definitiva la felicitat es trova dins nosaltres i es un premi per construïr bé la nostra vida, i si no som egoístes descubrirem que la felicitats dels altres amb el que hem compartit i estimem, també ens farà feliços, algú que no estima mai podrá ser feliç.

ACTIVITAT 27: Preguntes sobre Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures perquè Déu no existeix.

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat, és a dir podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu, fins i tot va arribar a dir que no existía cap Déu.

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres, sempre serem jutjats per les altres persones.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
En el 1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven pels seus actes fins ara, però Sarte considerà que no ho podía acceptar, perquè significaria que veritablement demanava perdó.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent, constant

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Reflexionar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que era un referent per als altres, qui guiava moralment a la població

ACTIVITAT 26: Mafalda

Mafalda vol comprar la clau de la felicitat, però el que troba és que el botiguer no li dóna cap clau. Tot té el seu origen en que la felicitat no té un camí espontani i generalitzat per tothom, cadascú la concep des d'uns objectius diferents. Pot ser a Mafalda el velelt li hagué donat una clau o un consell, però ningú sap si l'hauria fet totalment feliç. Pot ser, ni tans sols el vellet sap com acnseguir-la i és per això que li pregunta el model.

És difícil entendre que és la felicitat i molt més com aconseguir-la, el que si està clar, és que no és un camí fàcil que es pot comprar o una clau que obra una porta, ja que la felicitat és el fi últim.

ACTIVITAT 25: Definicions del T.9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.

Principi de causalitat: Determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic:Les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: Moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat (Hans Johns): hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

Una imatge de Hans Jonas

s

ACTIVITAT 24: Un dilema hipotètic.

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:

- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.

Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Si, ja que si no el roba es sentirà malament perquè seria conscient que ell la podría haver Salvat, toti que la responsabilitat no és seva si ho sentiría així doncs el farmacéutic és qui realment hauria de facilitar-li el medicament, però sembla ser un home sense cap tipus de principi moral.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

No, no l’hauria de robar ja que tot i que és egoísta aquest punt de vista jo crec que no decidirá un mtjà tan dràstic si en comtes de la seva dona fós una desconeguda, sino que miraría de denunciar al farmecèutic o arribar per un altre camí. Heinz no és respondable, però una altre tema és el sentiment de culpa.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Si, ja que segueix sent una persona igualment i té els mateixos drets i deures, encara així, no e spot comparar, el nostre amor en la persona influeix per ella i també per nosaltres, axíq ue si estima a la seva dona ho farà sense pensar, en canvi en una persona que no estima es faria més qüestions.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?

Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.

ACTIVITAT 22: Comentari de text pàgina 183

IDEES GENERALS:

Aquest text afirma que l'home ha d'aprendre a viure segons la natura de manera que no pot deixar que els factors externs li afectin, és a dir, ha de ser impoertorbable.

TÍTOL: Saber escollir.

ANÀLISI DEL TEXT:

El text relaciona en primer lloc viure feliç (benaventuradament) amb viure en naturalesa, això significar acceptar que hi han factors que l'home no pot dominar i no tenir por, ser impertorbable. D'altra banda també afirma que no ens hem de convertir en esclaus dels objectes externs, és a dir, a objectes que no són naturals. Per tant, ens hem de ser persones autosuficients guiant les nostres accions i decisions sent artífex de la nostra vida.

COMPARACIÓ:

Aques text defensa que l'home està determinar pels factos externs però que conserva la seva llibertat interna per forjar-se com a persona i construir el seu camí. Podem comparar la concepció dels estoics amb el determinisme teològic, el qual defensa que tot està determinat per Déu o l'indeterminisme on l'ésser humà és lliure totalment.

Sèneca:

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofiaestoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperadorCalígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41,Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

LEls seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona,Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

ACTIVITAT 21: Existeix el destí o som lliures?

Definitivament som lliures. Si el destí existís la nostra capacitat de raonament seria inútil ja que les nostres decisions i dubtes estarien predestinats, el dubte és la pista de que el destí no existeix. Tot té un motiu i una causa, tot menys l'atzar i el que no podem fer és utilitzar el destí com excusa de les conseqüencies que nosaltres hem prés. L'ésser humà sempre ha utilitzat el destí per resprondre a qüestions existencials i fins aleshores impossible de respodre, per exemple: Perquè existim?

En canvi, la nostra societat al llarg de centenars d'anys la ciència ha pogut resoldre preguntes que l'explicació més raonable que s'havia donat fins el moment era que tot esdevenia gràcies a una força superior. Fins i tot podem trobar arguments en els fets més íntims, com per exemple els sentiments. És possible que els sentiments siguin part del destí? Si fos així, res seria tan profund ni especial.

En definitiva, és un tema que te un vel de misteri massa gran com per trobar la resposta, però crec que la nostra autorrealització com a persona serà més positiva si creiem que som lliures que no si ens quedem en la comoditat de que tot depén del destí.

ACTIVITAT 23: Opinió sobre Sèneca

Des del meu punt de vista la concepció estoica és molt eficaç per algunes professions, com pot ser la mestre o sobretot la medicina. El metges no poden deixar que la mort o les circumstàncies d'alguns pacients, que han sigut causades per la natura mateixa, els afectin. D'altra banda, en relació al text, també estic d'acord amb el concepte de que l'home no ha de convertir-se esclau d'allò material, doncs aquesta dependència ens pot privar de la nostra llibertat, convertint-se en un vici que no ens deixa ser feliços com és l'avarícia.

L'home porta els últims segles desafiant a la natura, tot per aconseguir una vida millor o en alguns cassos només per poder viure. Per tant, penso que la nostra societat cada vegada s'allnya més d'aquesta manera de veure la vida, perquè aquesta ambició de domini ve dirigida efectivament per les emocions, com pot ser la compassió.

D'altra banda, penso que controlar les emocions si és cert que és una capacitat d'una persona amb una inteligència intrapersonal, però sense els sentiments l'home no seria ésser huma, i la il·lusió per exemple, és un igredient indispensable per viure feliç.

ACTIVITAT 20: Què és inexpressable?

Definitivament tot allò desconegut, no li podrem posar un nom, i molt menys definir-ho, doncs no sabem com és i perquè és,ni tan sols si existeix.

Possiblement la resposta més freqüent davant aquesta pregunta és: els sentiments no es poden expresar amb paraules. Fals. Evidenment fals des del meu punt de vista, la meva argumentació és que si es pot definir, potser per tothom l’amor o l’alegria no ho sent igual, però en canvi podem definir amb paraules el nostre estat d’ànim i fins i tot des d’un un punt de vista científic elaborant el llistat d’hormones que estan participant en aquest sentiment, com la adrenalina.

Podria ser la teoria de que els sentiments són tot allò oposat del que es creu, pot ser no són sino una característica l’home com a ésser moral, pot ser podrien ser reaccions del nostre sistema nerviós que nosaltres mateixos no les podem controlar, petjades del salvatgisme, però la consciència i els sentiments de culpa evidencien una dimensió desconguda de l’ésser, la consciència, que es dóna però no se sap ni l’origen ni el perquè, per tant: és inexplicable?

Hem elaborat paraules i expressions per parlar d’ella, com ho estic fent ara, però aquest no és el punt.

És inexplicable allò que desconeixem , ja que l’home té la capacitat de posar-li un mot a allò conegut, per tant, si no en tenim experiència sobre l’objecte, no podrem elaborar un enunciat, en canvi una persona que no ha estat enamorada si pot parlar de l’amor.

Com s’entén?

ACTIVITAT 19: Comentari de text Pàg. 139

IDEES PRINCIPALS

L'home no pot fugir dels elements simbòlics que formen el seu món, com per exemple el lleguatge , el mite, l'art i la religió. La realitat física, en el món de l'esser humà, es posa a la mateixa altura que la simbòlica.

TÍTOL DEL TEXT

La simbologia per l'ésser humà


ANÀLISI DEL TEXT

Segons el text, "l'home que medita és un animal depravat", això significa que el món estigui plagat de símbols no afavoreix a la naturalesa de l'ésser humà però és impossible fugir d'aquesta realitatperquè és un món real per l'home que ell ha creat i que està i estarà present durant tota la seva existència, l'home deixa de banda el món purament físic per conviure en un món símbolic, compost de símbols que cadascun d'ells té un significat. El llegutage es reforça i s'amplia, i l'home, per tant la xarxa simbòlica s'amplia . Un cop l'objecte té nom, és a dir un cop que s'estableisuna simologia no es pot desfer. L'home no pot conèixer res purament físic.

COMPARACIÓ

Aquest text el podem comparar amb la concepció de la raó i la fantasia de Ernst Cassirer, que afirma que el nostre univers, la nostra realitat, és un univers simbòlic que el propi home ha elaborat. La raó tot i que sembla contradictori necessita la fantasia. l'imaginació, perquè fomenta la vida de l'home cap a la cultura i la civilització. Són imprescidible ja que seríem salvatges o éssers primitius sense elles. A diferència del text, defensa una concepció totalment oposada, la qual no es pot arribar a la essència de les coses a causa de l'expansió dels símbols que nosaltres mateixos creem, quelcom gaudirà d'un doble significat, no serà mai simple, ja que segons Rousseau, com diu al text, és un deteriorament de la humanitat i un mitjà artificial.

ACTIVITAT 18: Definicions T.6

Animal cultural: l’ésser humà disposa d'una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: llenguatge, tècnica, moral, dret, economia, art, ciència i religió. És un fet diferencial de la rsta d'animals.

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. L’utilitzem com a sinònim d’ésser humà, encara que no ho és, però serveix per aclarir que cada ésser humà és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu: Consisteix en quecada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat o a l'Estat per elles.

Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa. Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies i arribar al a perfeccio i la felicitat.

Estat de natura: És un pacte social donat en un Estat cívic i dóna lloc a la societat, però l'estat de natura és just abans que es realitzi l pacte.

Guerra de tots contra tots: Tothom té llibertat absoluta i no hi ha deures. L’objectiu de buscar la pau i la raó ens porta a fer un pacte social. Cedim llibertat a canvi de protecció (societat) i li donem al rei.

Antropologia cultural: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No té en compte només aspectes materials, sinó també mites, ritus, relacions de parentiu, etc.

Socialització primària: El seu objectiul’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. L’escola primària i la televisió són un exemple.

Socialització secundària: Procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base en la socialització primària. Entren en joc nous agents com les institucions laborals, polítiques o religioses.

Cultura: conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Diferències dins d’una cultura, ja que les persones no la viuen de la mateixa manera. Existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, l’origen ètnic, etc.

Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: Moviments que sorgeixen a l’entorn d’Internet i utilitzen aquestes eines per mobilitzar a la gent (pacifisme, ecologisme, feminisme.)

Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, és a dir, adapta l’altre cultura als seus criteris. Dóna dues conseqüències: la falta de comprensió i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup.

Racisme: Actitud de menyspreu i rebuig a les cultures no barrejant-les, és a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura (separació). Afima que hi han cultures superios i inferiors.

Aporofòbia: És una de les manifestacions de l’etnocentrisme i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Interculturalisme: Actitud davant el multiculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Actitud que proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals. Permet un diàleg real entre les cultures.

Multiculturalisme: Trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.