COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ.
"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.-
Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar id'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figuresboniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament ésincapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, iés incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben al'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si itambé els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participad'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint odespert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal comsap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."
IDEES PRINCIPALS
En aquest diàleg Plató ens presenta als filòsofs com a únics coneixedors del món intel·ligible a diferència de la resta que es deixen portar pel món sensible, així doncs mentres un són coneixedors de l'idea de la bellesa altres només ho són de les coses belles.
TÍTOL: El filòsof coneixedor de la veritat.
ANÀLISI DEL TEXT:
Aquest text es pertanya a el llibre V de la República de Plató. És un diàleg que tracta sobre la teoria del coneixement, i inclou conceptes com l'opinió ( doxa) i ciència (episteme).
El diàleg comença amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els filòsofs de veritat i la resposta són els mateixos filòsofs els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les idees ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses senzilles. els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien com deia també Sòcrates, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que canvia però si d'allè que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.
