ACTIVITAT 27: Preguntes sobre Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures perquè Déu no existeix.

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat, és a dir podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu, fins i tot va arribar a dir que no existía cap Déu.

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres, sempre serem jutjats per les altres persones.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
En el 1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven pels seus actes fins ara, però Sarte considerà que no ho podía acceptar, perquè significaria que veritablement demanava perdó.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent, constant

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Reflexionar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que era un referent per als altres, qui guiava moralment a la població

ACTIVITAT 26: Mafalda

Mafalda vol comprar la clau de la felicitat, però el que troba és que el botiguer no li dóna cap clau. Tot té el seu origen en que la felicitat no té un camí espontani i generalitzat per tothom, cadascú la concep des d'uns objectius diferents. Pot ser a Mafalda el velelt li hagué donat una clau o un consell, però ningú sap si l'hauria fet totalment feliç. Pot ser, ni tans sols el vellet sap com acnseguir-la i és per això que li pregunta el model.

És difícil entendre que és la felicitat i molt més com aconseguir-la, el que si està clar, és que no és un camí fàcil que es pot comprar o una clau que obra una porta, ja que la felicitat és el fi últim.

ACTIVITAT 25: Definicions del T.9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícil de modificar.

Amoral: no sap distingir entre el bé i el mal.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir.

Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.

Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.

Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, déu ha determinat tot des del principi, no hi ha marge de llibertat.

Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.

Principi de causalitat: Determinisme físic, tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.

Determinisme genètic:Les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres. Wilson (sociobiologia)

Volició: acte de voluntat.

Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

Existencialisme: Moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència (Sartre).

Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.

Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.

Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Principi de responsabilitat (Hans Johns): hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.

Una imatge de Hans Jonas

s

ACTIVITAT 24: Un dilema hipotètic.

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:

- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.

Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Si, ja que si no el roba es sentirà malament perquè seria conscient que ell la podría haver Salvat, toti que la responsabilitat no és seva si ho sentiría així doncs el farmacéutic és qui realment hauria de facilitar-li el medicament, però sembla ser un home sense cap tipus de principi moral.

2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

No, no l’hauria de robar ja que tot i que és egoísta aquest punt de vista jo crec que no decidirá un mtjà tan dràstic si en comtes de la seva dona fós una desconeguda, sino que miraría de denunciar al farmecèutic o arribar per un altre camí. Heinz no és respondable, però una altre tema és el sentiment de culpa.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Si, ja que segueix sent una persona igualment i té els mateixos drets i deures, encara així, no e spot comparar, el nostre amor en la persona influeix per ella i també per nosaltres, axíq ue si estima a la seva dona ho farà sense pensar, en canvi en una persona que no estima es faria més qüestions.

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Ho ha d’intentar, però sense desobeir les lleis de l’Estat.

6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?

Al revés, les dificultats econòmiques no haurien de ser motiu per no poder salvar a una persona. Encara que aniríem en contra de la llei, és la llei qui moralment seria dolenta.

ACTIVITAT 22: Comentari de text pàgina 183

IDEES GENERALS:

Aquest text afirma que l'home ha d'aprendre a viure segons la natura de manera que no pot deixar que els factors externs li afectin, és a dir, ha de ser impoertorbable.

TÍTOL: Saber escollir.

ANÀLISI DEL TEXT:

El text relaciona en primer lloc viure feliç (benaventuradament) amb viure en naturalesa, això significar acceptar que hi han factors que l'home no pot dominar i no tenir por, ser impertorbable. D'altra banda també afirma que no ens hem de convertir en esclaus dels objectes externs, és a dir, a objectes que no són naturals. Per tant, ens hem de ser persones autosuficients guiant les nostres accions i decisions sent artífex de la nostra vida.

COMPARACIÓ:

Aques text defensa que l'home està determinar pels factos externs però que conserva la seva llibertat interna per forjar-se com a persona i construir el seu camí. Podem comparar la concepció dels estoics amb el determinisme teològic, el qual defensa que tot està determinat per Déu o l'indeterminisme on l'ésser humà és lliure totalment.

Sèneca:

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofiaestoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperadorCalígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41,Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

LEls seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona,Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

ACTIVITAT 21: Existeix el destí o som lliures?

Definitivament som lliures. Si el destí existís la nostra capacitat de raonament seria inútil ja que les nostres decisions i dubtes estarien predestinats, el dubte és la pista de que el destí no existeix. Tot té un motiu i una causa, tot menys l'atzar i el que no podem fer és utilitzar el destí com excusa de les conseqüencies que nosaltres hem prés. L'ésser humà sempre ha utilitzat el destí per resprondre a qüestions existencials i fins aleshores impossible de respodre, per exemple: Perquè existim?

En canvi, la nostra societat al llarg de centenars d'anys la ciència ha pogut resoldre preguntes que l'explicació més raonable que s'havia donat fins el moment era que tot esdevenia gràcies a una força superior. Fins i tot podem trobar arguments en els fets més íntims, com per exemple els sentiments. És possible que els sentiments siguin part del destí? Si fos així, res seria tan profund ni especial.

En definitiva, és un tema que te un vel de misteri massa gran com per trobar la resposta, però crec que la nostra autorrealització com a persona serà més positiva si creiem que som lliures que no si ens quedem en la comoditat de que tot depén del destí.

ACTIVITAT 23: Opinió sobre Sèneca

Des del meu punt de vista la concepció estoica és molt eficaç per algunes professions, com pot ser la mestre o sobretot la medicina. El metges no poden deixar que la mort o les circumstàncies d'alguns pacients, que han sigut causades per la natura mateixa, els afectin. D'altra banda, en relació al text, també estic d'acord amb el concepte de que l'home no ha de convertir-se esclau d'allò material, doncs aquesta dependència ens pot privar de la nostra llibertat, convertint-se en un vici que no ens deixa ser feliços com és l'avarícia.

L'home porta els últims segles desafiant a la natura, tot per aconseguir una vida millor o en alguns cassos només per poder viure. Per tant, penso que la nostra societat cada vegada s'allnya més d'aquesta manera de veure la vida, perquè aquesta ambició de domini ve dirigida efectivament per les emocions, com pot ser la compassió.

D'altra banda, penso que controlar les emocions si és cert que és una capacitat d'una persona amb una inteligència intrapersonal, però sense els sentiments l'home no seria ésser huma, i la il·lusió per exemple, és un igredient indispensable per viure feliç.