ACTIVITAT 39:

COMENTARI DE TEXT DE PLATÓ.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.-

Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar id'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figuresboniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament ésincapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.

- Doncs sí, és ben bé així -observà.

- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.

- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.

- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, iés incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben al'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si itambé els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participad'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint odespert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal comsap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.

- Això mateix."

IDEES PRINCIPALS

En aquest diàleg Plató ens presenta als filòsofs com a únics coneixedors del món intel·ligible a diferència de la resta que es deixen portar pel món sensible, així doncs mentres un són coneixedors de l'idea de la bellesa altres només ho són de les coses belles.

TÍTOL: El filòsof coneixedor de la veritat.

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text es pertanya a el llibre V de la República de Plató. És un diàleg que tracta sobre la teoria del coneixement, i inclou conceptes com l'opinió ( doxa) i ciència (episteme).

El diàleg comença amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els filòsofs de veritat i la resposta són els mateixos filòsofs els únics coneixedors de la veritat, ja que les altres persones no coneixen les idees ni la bellesa en si, és a dir, de les coses boniques, les coses senzilles. els filòsofs no es pot tenir coneixement dels objectes sensibles ja que els sentits són dinàmics, canvien i per això no són fiables. No pot haber coneixement de les coses que canvien com deia també Sòcrates, allò que és blanc demà esdevé negre, és a dir, no es pot agafar l'essència d'allò que canvia però si d'allè que no canvia. Llavors la ciència o el veritable coneixement, no es pot reduir a allò que canvia, però si a allò que no canvia, que seria la idea de bellesa en si que s'esmenta en el text.Les persones han de seguir al filòsof qui actua com a guia per a transmetre l'únic coneixement veritable i fer-lis arribar les idees.

ACTIVITAT 37:

EL MITE DE LA CAVERNA:
El mite dela Caverna és una alegoria que utilitza Plató per explicar els elements que componen el món sensible i intel·ligible i cada símbol representa quelcom. Les ombres que veuen els presoners simbolitzen el món sensible per a ells, les cadenes simbolitzen la unió del cos i ànima, que ha estat provocada per error i també representa els sentits. Les cadenes separa quan es surt de la caverna aquesta separaciópermet arribar al món intel·ligible de les idees, el lloc on hauria d'estar l'anima per naturalesa. Un símbol molt important en el mite, és el foc(quan està a la caverna) i el Sol, que simbolitza la idea de bé en el món intel·ligible, és la màxima felicitat que només poden veure els filòsofs, encarregats de ser guies de l'humanitat

ACTIVITAT 37:

ACTIVITAT 36:

NATURALESA DE LES IDEES DE PLATÓ

• Comentari de text del Fedó.

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostrespreguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idènticestat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿Oconstantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a simateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idènticestat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica formai en idèntic estat."

IDEES PRINCIPALS:
En aquest text Plató es pregunta sobre la realitat, questionant-se si és única o si varia, posa com exemple la bellesa i la igualtat

POSA UN TÍTOL AL TEXT:És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT:
Aquest text filosòfic és un fragment del Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa l’autor, la qual està caracteritzada per l’ús del mètode del diàleg dogmàtic.La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en molts aspectes. En primer lloc trobem, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament però referent al contingut s’expressa la idea de realitat. Plató es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses i d'aquesta manera arribaríem a conceptes universals. D'altra banda Plató també es planteja estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots i provoca de certa manera .Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES:
En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia que serien les idees les quals són universals i immutables. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates ja que no parla només de veritats sinó que afirma l'existència de dos mons, el món sensible (material, els sentits) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible. Per tant, la realitat és relativa però les idees no, i la nostra realitat depén de l'interacció que fem entre les idees i el món sensible.

ACTIVITAT 35:

IGNORÀNCIA SOCRÀTICA:
Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest diàleg pertany a Plató i tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtic. En primer lloc l'autor es pregunta on està la màxima saviesa i aleshores li pregunta a un home que el consideren savi però que per ell no ho és i aleshores li formules les prguntes fins que reconeixen que no ho saben o no ho reconeixen.

POSA UN TÍTOL AL TEXT:Qui és savi?

ANÀLISI DEL TEXT:
El text pertany a Plató però encara així, expressa la filosofia i la teoria de Sòcrates ja que Plató era el seu deixeble. Podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix per així poder averiguar que és ser savi i a la vegada on estan els límits del saber.
La seva frase que resumeix la seva teoria, "Només ser que no ser res" es troba en el text, jo, com que no sé res no em penso saber.Per tant, podem veure com Sòcrates es dóna a ell mateix el paper d'ignorant.És clarament mètode socràtic perquè hi ha irònia, ja que Sòcrates mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. Però cap dels interlocutors arriben a una conclusió clara.

ACTIVITAT 34:

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i Atomistes.

En primer lloc torbem una similitud entre tots 3; són pluralistes.
Encara així es diferencien entre ells, ja que Empèdocles afirma que l'arkhé és una esfera (com l'ésser de Parmènides) i en aquesta esfera es combinen 4 elements fonamentals que són: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. En canvi Anaxàgores té com a arkhé unes llavors comunes en tots els éssers anomenades homeomeries, que són de la mateixa composició però no tenen moviment, a diferència dels àtoms que és l'arkhé dels atoms, (arkhé dels atomistes). Els àtoms tenen la capacitat de moure's en el buit, que el buit representa el no-res.

ACTIVITAT 33: Heràclit i Parmènides.

TEXT D'HERÀCLIT:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment explica l’origen i la realitat segons Heràclit, que tot està sotmès a canvi, en els quals intervenen els elements segons mesura, és a dir necessitat.

TÍTOL: Foc i mesura

ANÀLISI DEL TEXT:

El text pertany al misteriós i obscur filòsof Heràclit, el qual crea un nou tipus de recues literari anomenat: Aforisme. L'aforisme consisteix en elaborar petites frases però molt profundes.

Heràclit d'Efes creia que l'origen de tot és a dir l'arkhé era el foc, de forma metafòrica, ja que el foc simbolitza la lluita de contraris i segons la necessitat, el que anomena ell mesura, predomina un o l'altre.

TEXT DE PARMÈNIDES:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

IDEES PRINCIPALS:

El text parla sobre la via de la veritat i de la l'opinió, denfensant en primer lloc que tot allò que no es pot pensar no existeix tots aquells que no ho saben distinguir estaran sempre confosos i no coneixeran la veritat.

TÍTOL: L'ésser i no-ésser

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text defensa la teoria de Parmènides la qual ens diferencia entre el no-ésser i l'ésser, i per tant tots nosaltres hem de saber diferenciar-los ja que ens indiquen la via de la veritat i l'opinió, si som capaços de distinguirlos aconseguirem anar per la via de veritat desfent-nos de tot allò que ens confon i fa com diu el text que els homes caminin bicèfals.

COMPARACIÓ:

Aquests dos filòsofs defensen teories molt diferents. Mentre Parmènides, identifica l'ésser amb la realitat i quelcom que no canvia i és perfecte, Heràclit denfesa que la realitat està sotmesa a canvi i denomina un arkhé que és el foc, en canvi Parmènides en cap moment anomena un origen ja que segons la seva teria l'ésser sempre ha existit.