ACTIVITAT 33: Heràclit i Parmènides.

TEXT D'HERÀCLIT:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment explica l’origen i la realitat segons Heràclit, que tot està sotmès a canvi, en els quals intervenen els elements segons mesura, és a dir necessitat.

TÍTOL: Foc i mesura

ANÀLISI DEL TEXT:

El text pertany al misteriós i obscur filòsof Heràclit, el qual crea un nou tipus de recues literari anomenat: Aforisme. L'aforisme consisteix en elaborar petites frases però molt profundes.

Heràclit d'Efes creia que l'origen de tot és a dir l'arkhé era el foc, de forma metafòrica, ja que el foc simbolitza la lluita de contraris i segons la necessitat, el que anomena ell mesura, predomina un o l'altre.

TEXT DE PARMÈNIDES:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

IDEES PRINCIPALS:

El text parla sobre la via de la veritat i de la l'opinió, denfensant en primer lloc que tot allò que no es pot pensar no existeix tots aquells que no ho saben distinguir estaran sempre confosos i no coneixeran la veritat.

TÍTOL: L'ésser i no-ésser

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text defensa la teoria de Parmènides la qual ens diferencia entre el no-ésser i l'ésser, i per tant tots nosaltres hem de saber diferenciar-los ja que ens indiquen la via de la veritat i l'opinió, si som capaços de distinguirlos aconseguirem anar per la via de veritat desfent-nos de tot allò que ens confon i fa com diu el text que els homes caminin bicèfals.

COMPARACIÓ:

Aquests dos filòsofs defensen teories molt diferents. Mentre Parmènides, identifica l'ésser amb la realitat i quelcom que no canvia i és perfecte, Heràclit denfesa que la realitat està sotmesa a canvi i denomina un arkhé que és el foc, en canvi Parmènides en cap moment anomena un origen ja que segons la seva teria l'ésser sempre ha existit.