La felicitat són els actes en si mateixos, és lluitar, sentir, compartir i agraïr. La felicitat sempre està en nosaltres, només hem de saber aprofitar-la, fer actes que la facin créixer i no més petita.
El món material ens allunya de ser feliços en totalitat, s’ha de buscar un equilibri entre l’avarícia i les necessitats. Jo crec, que la felicitat està sempre en nosaltres, sino seria incoherent que un nen que viu en la misèria sigui feliç i en canvi un de la nostra societat visqui amargat. Tot i així succeix i això és perquè la nostra felicitat també depén dels altres, perquè sentim, estimem. Hem de buscar l’equilibri entre compartir amb els altres o ser totalment dependents. La felicitat és una qualitat que tots tenim i que es fa més forta quan les adversitats són més grans i tot és més complicat, aleshores, sino ens rendim i persistim en la lluita la recompensa pròpia será més gran, serem més feliços i agraïrem els moments simples que ningú els aprecia.
La comformitat no ens fa feliços, però l’ambició i l’avarícia tampoc. D’altra banda, només una persona amb els seus principis morals definits, será capaç de ser feliç, doncs en definitiva la felicitat es trova dins nosaltres i es un premi per construïr bé la nostra vida, i si no som egoístes descubrirem que la felicitats dels altres amb el que hem compartit i estimem, també ens farà feliços, algú que no estima mai podrá ser feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario