Virtut: Excel·lència, la capacitat de sobresortir.
Intel•lectualisme moral: posició filosòfica que defensava Sòcrates i identifica el saber amb la virtut.
Eudemonisme: teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.
Hedonisme: teoria que identifica el bé moral i el plaer.
Felicitat (Aristòtil): s'identifica amb la activitat intel·lectual.
Virtut moral (Aristòtil): terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.
Apatia (estoics): és la pau interior, l'impertorbabilitat insensible al món extern per aconseguir la felicitat.
Simpatia: És la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, patint el seu patiment.
Utilitarisme: teoria ètica que vol arribar a aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.
Aritmètica dels plaers: el plaer és susceptible de mesura, perquè tots són iguals en qualitat.
Ètica deontològica: la moral s'ha de basar en el deure i no en el contingut.
Imperatiu hipotètic: imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Si bols b, fes a.
Imperatiu categòric: imperatius que obliguen de forma universal. Fes a.
Dignitat humana: els éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí no com un mitjà.
Intuïcionisme dels valors: no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà d'una facultat anomenada intuïció emocional que els capta a priori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario