ACTIVITAT 36:

NATURALESA DE LES IDEES DE PLATÓ

• Comentari de text del Fedó.

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.
"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostrespreguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idènticestat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿Oconstantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a simateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idènticestat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica formai en idèntic estat."

IDEES PRINCIPALS:
En aquest text Plató es pregunta sobre la realitat, questionant-se si és única o si varia, posa com exemple la bellesa i la igualtat

POSA UN TÍTOL AL TEXT:És la realitat universal?

ANÁLISI DEL TEXT:
Aquest text filosòfic és un fragment del Fedó de Plató, que pertany a l’època de maduresa l’autor, la qual està caracteritzada per l’ús del mètode del diàleg dogmàtic.La tesis exposada en el text està clarament defensant una postura socràtica en molts aspectes. En primer lloc trobem, la formulació de preguntes retòriques i l’ús del diàleg són clarament però referent al contingut s’expressa la idea de realitat. Plató es pregunta si la realitat en si mateixa es presenta a les persones de manera objectiva de tal manera que hauria de ser la mateixa per a tothom. També intenta saber si l’ésser admet varietats de la realitat objectiva, és a dir, si la bellesa és universal, si tothom tenim el mateix concepte de les coses i d'aquesta manera arribaríem a conceptes universals. D'altra banda Plató també es planteja estem en un Món intel•ligible, és a dir, el món de les idees, ja que no existeix una realitat de bellesa per exemple, però sí l’idea de bellesa que s’ajusta a uns models per a tots i provoca de certa manera .Per tant, en aquesta teoria trobem una força influència del seu mestre Sòcrates, qui deia que la veritat era universal, era la mateixa per a tothom, només que en el text es veu expressat amb idees diferents com ara la igualtat o la bellesa.

COMPARACIÓ AMB ALTRES TEORIES:
En la teoria platònica s'arriba a una veritat absoluta igual que Sòcrates feia que serien les idees les quals són universals i immutables. El model de veritat de Plató és molt més complex que el de Sòcrates ja que no parla només de veritats sinó que afirma l'existència de dos mons, el món sensible (material, els sentits) i el mon intel·ligible( les idees), dels quals només s'arriba a la veritat absoluta en el món intel·ligible. Per tant, la realitat és relativa però les idees no, i la nostra realitat depén de l'interacció que fem entre les idees i el món sensible.

ACTIVITAT 35:

IGNORÀNCIA SOCRÀTICA:
Comentari de l'Apologia de Sòcrates- Plató.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest diàleg pertany a Plató i tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtic. En primer lloc l'autor es pregunta on està la màxima saviesa i aleshores li pregunta a un home que el consideren savi però que per ell no ho és i aleshores li formules les prguntes fins que reconeixen que no ho saben o no ho reconeixen.

POSA UN TÍTOL AL TEXT:Qui és savi?

ANÀLISI DEL TEXT:
El text pertany a Plató però encara així, expressa la filosofia i la teoria de Sòcrates ja que Plató era el seu deixeble. Podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix per així poder averiguar que és ser savi i a la vegada on estan els límits del saber.
La seva frase que resumeix la seva teoria, "Només ser que no ser res" es troba en el text, jo, com que no sé res no em penso saber.Per tant, podem veure com Sòcrates es dóna a ell mateix el paper d'ignorant.És clarament mètode socràtic perquè hi ha irònia, ja que Sòcrates mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. Però cap dels interlocutors arriben a una conclusió clara.

ACTIVITAT 34:

Diferències entre Empèdocles, Anaxàgores i Atomistes.

En primer lloc torbem una similitud entre tots 3; són pluralistes.
Encara així es diferencien entre ells, ja que Empèdocles afirma que l'arkhé és una esfera (com l'ésser de Parmènides) i en aquesta esfera es combinen 4 elements fonamentals que són: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. En canvi Anaxàgores té com a arkhé unes llavors comunes en tots els éssers anomenades homeomeries, que són de la mateixa composició però no tenen moviment, a diferència dels àtoms que és l'arkhé dels atoms, (arkhé dels atomistes). Els àtoms tenen la capacitat de moure's en el buit, que el buit representa el no-res.

ACTIVITAT 33: Heràclit i Parmènides.

TEXT D'HERÀCLIT:

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

IDEES PRINCIPALS:
Aquest fragment explica l’origen i la realitat segons Heràclit, que tot està sotmès a canvi, en els quals intervenen els elements segons mesura, és a dir necessitat.

TÍTOL: Foc i mesura

ANÀLISI DEL TEXT:

El text pertany al misteriós i obscur filòsof Heràclit, el qual crea un nou tipus de recues literari anomenat: Aforisme. L'aforisme consisteix en elaborar petites frases però molt profundes.

Heràclit d'Efes creia que l'origen de tot és a dir l'arkhé era el foc, de forma metafòrica, ja que el foc simbolitza la lluita de contraris i segons la necessitat, el que anomena ell mesura, predomina un o l'altre.

TEXT DE PARMÈNIDES:

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. He de desviar-te, doncs, d’aquesla qual els homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l’ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

IDEES PRINCIPALS:

El text parla sobre la via de la veritat i de la l'opinió, denfensant en primer lloc que tot allò que no es pot pensar no existeix tots aquells que no ho saben distinguir estaran sempre confosos i no coneixeran la veritat.

TÍTOL: L'ésser i no-ésser

ANÀLISI DEL TEXT:

Aquest text defensa la teoria de Parmènides la qual ens diferencia entre el no-ésser i l'ésser, i per tant tots nosaltres hem de saber diferenciar-los ja que ens indiquen la via de la veritat i l'opinió, si som capaços de distinguirlos aconseguirem anar per la via de veritat desfent-nos de tot allò que ens confon i fa com diu el text que els homes caminin bicèfals.

COMPARACIÓ:

Aquests dos filòsofs defensen teories molt diferents. Mentre Parmènides, identifica l'ésser amb la realitat i quelcom que no canvia i és perfecte, Heràclit denfesa que la realitat està sotmesa a canvi i denomina un arkhé que és el foc, en canvi Parmènides en cap moment anomena un origen ja que segons la seva teria l'ésser sempre ha existit.

ACTIVITAT: 32

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps. "

IDEES GENERALS:

Aquest breu fragment d’Anaximandre, tracta sobre l’origen de totes les coses, de nosaltres, és a dir, de tot allò que compon el nostre món, però aquest particularment defensa una posició en la que s’afirma que tot comença en un punt determinat.

ANÀLISI DEL TEXT:
El fragment explica perfectament el punt de vista del filòsof i la seva teoría.Aquest , defensa que tot té el seu origent en un fons indeterminat, és a dir, les coses existeixen a partir d’una altra i així successivament fins arribar al punt on no s’atura i és il·limitat.
L’autor es refereix com a justicia i retribucions que segons les nostres actuacions, l’origen i el final serán diferents, depenent de com haguem actuat.

COMPARACIÓ:

La teoría d’Anaximandre la podem comparar amb altres presocràtics i a més, també de Milet.La principal diferencia entre tots dos filòsofs és que per a Tales de Milet, l’origen de la vida, del cosmos, era l’aigua, per tant sempre feia referència a aquesta matèria alhora d’explicar el començament de les coses, i per Anaximandre l’origen es trobava en aquest fons indeterminat del qual ja he esmentat anteriorment. La conclusió és que mentre que un autor ens dóna com a resposta un origen desde quelcom físic com és l’aigua i l’altre ens dóna una causa abstracte.

TORNEM!

Benvinguts de nou! Després de tots el moments que ens ha deixat l'estiu, tornem de nou a l'escola. Aquest serà el nostre darrer any i per aquesta raó el rebem amb molta il·lusió i nostalgia.

Però és cert que tot i que durant l'estiu no hem estudiat filosofia, possiblement hem filosofat més del que creiem, és inevitable qüestionar-nos preguntes existencials i encara més si anem adquirint respostes de mica en mica.

Aixi doncs, comencem el curs canviant d'asignatura; Història de la Filosofia. Durant aquest any estudiarem els autors més importants i les seves apasionants teories.

BENVINGUTS!

Tancat per vacances.

Benvolguts! Ha arribat l'hora de dir, fins després.

Per fer una síntesi breu d'aquest any crec que la paraula més adequada és innovador. Sense dubte, ha sigut el curs escolat on en general, ens hem esforçat més i em vist el nostre futur més a prop que mai, de fet, aquesta matèria ens ha fet reflexionar en el nostre camí cap a la felicitat, el que som, i el que volem aconseguir per ser feliços, per tant, no només ens ha creat dubtes sino que ens ha ajudat a aclarar els més importants, en cada redacció, cada reflexió que elaboràvem obríem una mica més la nostra perspectiva, apreniem a ser realistes o idealistes, a diferencia el creure del saber i sobretot hem après a enraonar .

En definitiva, apreniem a filosofar. Qui sap, pot ser fins i tot hem arribat a ser millor persones.

Per finalitzar vull donar gràcies a tots al companys i professors que ens han fet més amè i profitós el camí, que l'han omplert no només de conceptes, sinó d'experiències i records.

Gràcies a tots, fins setemebre.

Què passeu bones vacances!