ACTIVITAT 12: Cometari de Text Karl Popper.

• 
  
  Karl Popper

(Karl Raimund Popper; Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard la docència en la de Canterbury (1937-1945) i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d'excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència.

També va dirigir les seves crítiques cap al verificacionismo que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsación, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica.

Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la investigació científica (1934), on va establir també un criteri per a partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

• 
  
  COMENTARI DE TEXT

Idees principals: Segons Popper, perque un anunciat sigui cert ha de poder ser refutat, és a dir ha de ser possible refutar una hipòresi per arribar a una teoria certa.

Títol: El falsacionisme.

Anàlisi del text: Aquest text pertanyent a Karl Popper realitza una crítica sobre la teoria inductivista, la qual en la que considera que amb la ciència s’obtenen coneixements certs i fiables i realitza enunciats universals a partir de casos individuals, sempre els quals no poder ser del tot vericats, i es converteixen en probablements certs. A diferència, Popper defensa que únicament és cert allò que es pot falsar amb l’experiència (refutar l'hipòtesi), d’aquesta forma sabrem amb certesa i amb més seguretat el què és i el què no és. Per tant, la ciència ha de formar-se per coneixements falsats, ja que la ciència està en canvi continu i una veritat no serà eterna, aixi doncs, cada vegada ens apropem al que no és el món. El text posa l’exemple de "plourà o no plourà aquí demà" no es considera empíric pel fet que no és pot refutar, perquè és un enunciat que no afirma cap veritat, per tant ha de ser un enunciat positiu per poder ser empíric, es tracta d'un enunciat buit. Cap enunciat científic segons Popper, no han de ser verificats sinó falsats, per tant critica també la deducció.

Comparació:El text critica principalment el racionalisme, el qual és defensat pel Cercle de Viena. Com diu la teoria del Falsasionisme , la qual defensa Popper, perquè un enunciat sigui científic ha de poder ser refutat, és el que es coneix com a Criteri de demarcació, problema que estableix Kant, on explica la dificultat de defensar Ciència de Pseudocència. Aleshores un enunciat que pot ser refutat, segons el falsacionisme, é científic. Els enunciats buits que no poden ser refutats i l'inducció, la qual tampoc pot ser refutada ja que no es comprovem tots els casos, no són certs.

D'altra banda, la concepció inductivista és aquella que considera que la ciència s'identifica amb el coneixement objectiu i per tant fiable, els coneixements científics són aquells que deriven directament de l'experiència i el problema de la inducció és que no pot comprovar-se tots i cadascun dels casos possibles. Aleshores, obtenim lleis probablement certes.