Si partim del realisme mai estarem equivocats, la nostra certesa sempre serà total i els nostres pensaments ordenats i específics, però des del primer moment deixaríem de banda uns principis innats de l'ésser humà.
Qui diu que segueix el realisme ja està seguint un ideal, els ideals sónindispensables per l'ésser humà, les persones son éssers dotats de raó i moral, per tant som capaços d'escollir, també escollir elements no reals de portar els nostres coneixements mçes ennlà del que veiem, dubtem. Dubtar és una acció en ocasions frustant i que ens provoca indecisió o fins i tot seguretat, però des del dubte la nostra ment treballa, analitza la realitat som éssers ideals per naturalesa.
Que és la realitat? Les veritats i realitats són el que nosaltres elaborem.
Insisteixo, és l'ésser humà un ésser realista perque té raó i moral? O són aquests dos elements el que fab que les persones siguem idealistes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario