ACTIVITAT 7: Definicions T.1

Saber ordinari: Fundat per l’experiència de la voda quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de perjudicis. Es basa en el què i no en el perquè.

Tècnica: Planteja els reptes de la ciencia, es basa en el com.

Saber artísitic: Tipus de saber vinculat directament amb les arts. Tractar d’expressar la bellesa.

Experiment: Conjunt d’activitats convenienment planificades amb l’ajuda de fórmules matemàtiques. Pretén descubrir com es comporten les coses.

Ciències formals: Ciències totalment lògiques i exactes.

Saber científic: Tipues de saber que no es centre només en el què, també en el perquè. Es basa en l’observació i l’experiència.

Deducció: Mètode que va de lo més general al més concret.

Axioma: Principis fonamental i demostrables dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: No té en compte tots els casos, lleis generals.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.

Teoria científica: Enunciats universals dels quals poden deduir-se les lleis. Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d’estudi.

Falsació: Hipòtesi que ha sigut refutada.

Comprensió: Captar el sentit i significat, ens hem de situar dins dels fets.

Mite: Narració fantástica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Empirisme: Combina els sentits i l’enteniment, dóna més importància a la experiencia que a la raó. Defensa que tot el nostre coneixement deriva dels sentits.

Racionalisme: Afirma la primacia de la raó sobre l’experiència, defensa l’existència d’idees innates.

Revolució copernicana el coneixement: El coneixement s’analitza a partir del subjecte i no del objecte.

Hermenàutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Es conforma amb descubrir els elements qe fan posible la comprensió com la tradició.

Pretensions de validesa de la parla: Elements que fan posible la comprensió i els actes comunicatius , són: la veracitat, intel·ligibilitat, veritat i correcció moral.

Teodicia: Part de la filosofía teórica que parla de la justificació moral de Déu.