ACTIVITAT 9: Comentari de texte de Heidegger.

Idees principals
La paraula veritat és una paraula la qual nosaltres afirmem que és equivalent a cert, que si és real és cert. Aleshores segons el nostre propi criteri tot allò és fals ha de ser irreal, però això es refereix només a la seva a parença, ja que pot ser igual de real.


Títol del text
La comprovació de la veritat.


Análisi
Text de Martin Heidegger fa referència a l'interacció que existeix entre la veritat, realitat i concordança.
Utilitzem la paraula veritat freqüentment i no sempre adequadament per això ha perdut significat.
La veritat és la característica d’allò que és cert, allò que fa que sigui certl'objecte o al que ens referim, és a dir, la veritat és una qualitat. Podem dir que la paraula autèntica és més descriptiva que la veritat, es tracta de la correspondència entre la seguretat de la realitat i la realitat en si mateixa.
Referent al text, estem convençuts de la existència de l’or i de la seva autenticitat. L’or fals és una aparència. Podem deduir que cert o fals és l’enunciat, no la cosa, és a dir, el llenguatge. Llavors, el que concorda no és l'objecte sinó, l’enunciat amb el que és possible percebre'l.

Comparació
El model explicatiu del coneixement defensat per Martin Heidegger és la fenomologia. Definim aquest model com la pretenció de conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència, al subjecte. És el punt mitjà entre realisme i idealisme.
El realisme, a diferència, es la oposició al sentit comú, l’objecte del coneixement existeix per si mateix independentment del subjecte. L’única cosa que podem fer els humans és captar o conèixer la realitat, però no la altera ni la modifica.
Un altre model explicatiu és l’idealisme, que subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
En conclusió, la fenomologia dóna importància a la consciència perquè en la consciència es capten les coses (idealisme) però també considera que els objectes no s’adapten al subjecte, sinó que se li manifesten (realisme).


BIOGRAFIA.
Filòsof alemany. Deixeble de Husserl, el seu indiscutible preminencia dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada sempre per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al règim nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra en la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fora destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats. Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va anar ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, menjo Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggeriano també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970 (Derrida, Lévinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints. El primer ve marcat per Ésser i temps, obra que, malgrat quedar incompleta, planteja bona part de les idees centrals de tot el seu pensament. En ella, l'autor part del pressupost que la tasca de la filosofia consisteix a determinar plena i completament el sentit de l'ésser, no dels ens, entenent per «ésser» (encara que la definició d'aquest concepte ocupa tota l'obra de l'autor, i és en cert sentit impossible), en general, allò que instal·la i manté als ens concrets en l'existència.